Ensinistradors: The next generation

La realitat de l’ensinistrament actual comença a ser preocupant.
D’una banda sorgeixen “empreses” per tot arreu, de formació i preparació d’ensinistradors, sent els encarregats de donar les matèries, gent que no ha ensinistrat un gos en la seva vida, ensinistradors amb pocs èxits i trajectòria a les esquenes, quan no “etòlegs ” sense títol, estem en un moment dolç  per als nouvinguts a aquest món, o hauríem de estar-ho, on ara un ensenyament de qualitat i amb bases científiques, podria suplir, la relació mestre-deixeble que era fins ara el mitjà habitual de formació (tot i que vist lo vist, és millor opció, la que hauria de ser obsoleta),
ensinistradors que es formen en 15 dies o en 9 mesos, ensinistradors “acabats de sortir del forn” sense coneixements suficients i amb visions parcials potenciades per la moda i el políticament correcte, amb el lema de: “som els millors i no ens queda res a aprendre “, que no escolten ni creuen necessitar més preparació, la veritat és un món que encara que podrit en part, també bonic i em preocupa.

La veritat és que crec que els cursos haurien de ser la pedra angular del futur de la professió, en l’actualitat se sap molt més que quan jo vaig començar, a part que ara no es porta el secretisme, no com aleshores, però s’ha convertit en un autèntic disbarat, una cursa a veure qui és més “original”, ensinistrament en positiu, senyals de calma, clicker, instintivisme, no importa el contingut només el continent en una absurda escalada a veure qui s’acosta més a un Operación Triunfo Caní, i els Triunfitos que surten a qual pitjor.
Monitors que es autroproclaman amb títols inventats, la folie, hem passat del que abans es donava en anomenar ensinistrament civil força tosc (anomenat així com a contrapunt al treball esportiu) a ser tothom veritables enciclopèdies errants, però sense cap tipus d’experiència, enunciant amb pompa síndromes, fòbies i instints (molts d’ells inventats).
La veritat és que no estic en contra dels cursos (per a mi només els de EDUCAN se salven de la crema) però si estic en contra dels trepes i en això de la ignoracia al poder, las sigles JASP que va posar de moda aquell anunci de cotxes, que abans volien dir Joven Aunque Sobradamente Preparado, ara s’han convertit en Jovenes Arrogantes Sin Puta Idea (perdoneu l’expressió i permeteu la llicència). També en la nova generació d’ensinistradors apareix una nova casta: els ensinistradors sense gos, amb una suposada formació molt intelectualitzada i en diverses àrees: etologia, correcció de conductes …etc, peeeeeeeero al.lucines quan els veus tocar un gos, molt més si l’han d’agafar a través d’un artefacte tan complicat com és una corretja (a les que semblen tenir alèrgia), mètode complex on n’hi hagi, i és que el hardware en gossos no està aconseguit, aquests individus sense cap tipus de càrrec de consciència es dediquen a realitzar seminaris sobre agressivitat, por, estrès, les primeres passes amb el cadell (té gràcia que mai hagin pujat un), que em perdonin, potser han inventat alguna espècie de simulador de vol, però amb gossos i jo no m’he assabentat, però fins ara que jo sàpiga a ensinistrar gossos s’aprenia encara que sembli estrany i original, doncs amb gossos. Els alumnes sortits d’aquests cursos aprenen ràpid que: per què tenir un gos per ensinistrar?, Si poden fer pràctiques remunerades amb els dels clients, total per dos petits detalls com són l’ètica i la inexperiència, jo em vaig passar 2 anys sense cobrar una pesseta (si era la moneda de l’època) per un ensinistrament, i encara agraït que la gent em deixés els seus gossos per fer les meves pràctiques.

una altra activitat actual molt estesa, són els cursets de cap de setmana, a la nova generació li encanta anar a quants més millor, no importa que siguin oposats uns amb els altres, no importa que siguin d’una disciplina que no practiquem ni anem fer-ho mai, és una qüestió d’acumular títols, poc importa no tenir una formació de base, que ens faciliti un criteri, que ens permeti donar sentit a la nova informació rebuda, s’agita et voilà ja tenim un nou còctel de coneixements i amb sort potser fins i tot un nou sistema, si, és així com han sortit tots els grans metges, investigadors, físics … clar que si, universitats, facultats, qui les necessita tenint cursets de cap de setmana. Que poc costa innovar i jo sense assabentar-me,  m’en vaig a comprar una Nintendogs a veure si se’m enganxa alguna cosa de la nova generació

PD No estic en contra de cap dels treballs que he esmentat, quan es fan de forma seriosa, si ho estic quan són un recurs enganyós per aconseguir mercat de forma poc transparent, per part de gent que utilitza el nom d’aquests treballs sense practicar-los.


11 respostes a Ensinistradors: The next generation

  1. Iván Marco escrigué:

    Totalmente de acuerdo con este artículo. Últimamente es habitual encontrar en cualquier parque un etólogo canino sin título en tal materia, un educador u adiestrador formado en un supercurso teórico que apabulla con su extenso y rico léxico en psicología canina, con sus conocimientos teóricos de técnicas de educación y reconducción de conducta…Pero que no saben ver que esta diciendo, reclamando o rogando el perro. Sin experiencia en la forma de aplicar tal cantidad de conocimientos teóricos. Porque la teoría del carné de conducir y de la mecánica del coche la saben mucho mejor que cuando nosotros empezamos…pero no se han montado en el coche y parecen dar menos importancia a este aspecto.

    Qué tiempos aquellos intentando que algún buen adiestrador, con demostrada experiencia, te “apadrinara” y enseñara poco a poco a identificar las diferentes conductas de cada perro y qué técnicas aplicar y cómo. Poco a poco a menudo significaba años trabajando perros de forma gratuita.

    Por supuesto hay buenos profesionales que, con esta gran formación actual, se interesan por la parte práctica, por la aplicación real de los conceptos sin quedarse en la verborrea técnica que embelesa al propietario del perro en cuestión, que acaba decepcionado porque el perro en el mejor de los casos sigue con el mismo problema y con el bolsillo del amo más vacío.

  2. Oriol escrigué:

    La veritat es que l’article a més de precís es molt divertit, a mi sincerament es un tema que no m’afecta perquè no tinc cap mena d’interes comercial en l’ensinistrament ni m’hi dedico profesionalment, lo meu es una afició a més casi exclusivament orientada al treball esportiu perque la resta no m’interessa massa, però tot i així m’agradaria donar la meva opinió. Penso que la millor via per apendre segueix sent la de mestre alumne, sempre i quan tinguis la sort de trobar algú amb els coneixements i la voluntat de transmetre’ls, penso que es imposible que una academia ensenyi en 2, 3 o 6 mesos el que es pot apendre al costat d’algú que hagi decidit ensenyarte tot o practicament tot el que sap i a més sense limits temporals ni una relació econòmica pel mig.
    Salutacions

  3. Yolanda escrigué:

    Que más decir….que no hayan dicho ya…..la verdad es que cada vez se ven más adiestradores que cuando les vas con un problema…te venden un curso!!! de esos ya he visto unos cuantos.

    Saludos

  4. filrosa escrigué:

    ja començava a ser hora que algú digues les coses claretes………….

  5. Jorge Ortega escrigué:

    Pues para mí no me parece algo tan malo.

    Ya sea por los mass media, por circunstancias sociales o por lo que sea, la gente cada vez se interesa más con todo lo relacionado con los perros.

    ¿Qué significa eso? Simplemente más gente. Justo lo que se necesita (si se la educa adecuadamente) para conseguir una buena cultura canina.

    Más gente también significa más demanda formativa y de servicios, lo que quiere decir que para satisfacer esa demanda la calidad de la oferta seguramente será peor.

    Y más gente quiere decir aumento de la competencia: Los que sean soberbios se quedarán por el camino, y los que piensen por si mismos, sean tolerantes y humildes avanzarán mucho más rápido de lo que se hacía antes…dejando atrás a experimentados adiestradores encadenados a su ego.

    Yo estaría mucho más preocupado si esas “Nuevas generaciones” prefirieran estar programando robots como el “Aibo” que interesarse por perros de verdad.

  6. Jorge Ortega escrigué:

    ¿Prefirió?… prefirieran

  7. Josep escrigué:

    Em sembla un article interesant,molt acertat en els cursets de cap de setmana,que crec que la gent a mes de acumular titols es per pasar el cap de setmana.
    Personas que hacen cursos y se dedican a realizar lo que han aprendido de manera “profesional” lo vemos dia a dia en todos los oficios, por eso no hay profesionalidad,pero de quien es la culpa? del usuario?…es un gran debate.

  8. Antonia Llm escrigué:

    Un article molt interessant. Jo sóc una d’aquelles persones que van fer un curs d’ensinistrament caní durant 6 mesos i vaig sortir amb l’ideia que podía ensinistrar gossos. Encara que vaig poguer “tocar” diferents gossos, a la fí, va resultar que per aquest ofici em quedava molt camí per fer. També vaig fer cursets de cap de setmana i seminaris…Finalment he decidit que tota aquesta afició que sento per aquesta especie animal la puc aprofitar més anant a poc a poc, aprenent dels que tenen coneixements bons i segur que arrivarà un dia en el que sense adonar-me’n els meus coneixements ajurdaràn a gossos i amos. Fins que arrivi aquest moment em dedico a viure de la meva feina, que no té res a veure amb animals, i en el meu temps lliure intento aprendre i disfrutar amb aquests bitxos: els gossos.

  9. gemma escrigué:

    Jo crec, que hi ha professions que només sent també una passió et fa anar pel cami sabent el que vols, el que fas i com o vols; la professió del ensinistrador, per a mi, a de ser una vocació, no un mètode per fer caixa a final de mes…., a partir d’aqui, crec que en aquesta professió, s’apren molt sent invisible, observant, preguntant, provant amb els gossos propis… tot això, acompanyat d’un o uns ensinistradors que el que tenen més important no son els titols, si no l’experiència, la voluntat, la ètica, la dedicació i la convicció de que el que fan és important i serveix per una fi.
    El gos o més ven dit l’educació/ensinistrament del gos està de moda, una moda que també fa servir la tècnica/mètode segons ve el “Pret a Porter”, i si no la segueixes…. ets pressa d’uns qüants il.luminats; si, hi ha molta gent “sabelotodo”… massa gent…, però com sempre, encara que costi un esforç i el temps s’emporti victimes, els grans, els desaperçebuts, els que saben el que fan…. en fi, les persones que son com son per la feina/hobbie que fan i sobre tot per haver aprés tocant gossos son els que perdurarant, i amb ells, la tècnica/mètode

  10. Elena escrigué:

    M’ha agradat molt aquest escrit Xavier.Si senyor molt!com sempre directe,clar, divertit,i realista.

  11. Sabina escrigué:

    Bona critica, si senyor…
    jo soc una de la dels cursos de 3mesos, pero dels de Educan, que segons comentes, es salven de la crema. De totes maneres, al acabar, la visio va ser…deu meu quin mon mes inmens i quina por a començar… perque em falta molt per saber… i aixo que treballo amb animals desde que tinc us de rao…
    Pero el problema es que sino treballes, no ingreses, i si no ingreses no et pots pagar mes formacio, i precisament, potser perque esta de moda, no son coses economiques…. aixi que varem triar la opcio, de fer humilment aquelles coses que creiem que podriem resoldre, no abarcar mes del posible per no deixa gossos sense resoldre i llars amb problemes, i comentar amb els companys els casos i experiencies per aprendre lo millor de cadascu…
    Lo bo de les noves generacions es el afany per compartir coneixements amb els companys, gens habitual anys enrera… y lo dolent de les generacions antigues, en molts casos, es un exces de superioritat o un no voler canviar tecniques o sistemes ancestrals obsolets (no en tots els casos, esta clar)…
    Penso que el mes adient es agafar el millor de cada generacio, aprendren, integrar-ho, fer-ho propi i criticar allo dolent i aprendren per nou repetir-ho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: