The Dog whisperer

“No ajudo a persones que tenen problemes amb cavalls, sinó a cavalls que tenen problemes amb persones.”

Aquesta és la frase espetada per Tom Booker a Annie Mac Lean per telèfon quan aquesta última el truca per informar-se dels serveis de l’expert en cavalls, en el llibre de Nicholas Evans l’Home que xiuxiuejava a l’oïda dels cavalls (Plaza & Janes).

No em considero un xiuxiuejador de gossos, res més lluny de la realitat, però si comparteixo al 100% el significat d’aquesta frase, ja que el motiu pel qual jo vaig decidir ser Ensinistrador, va ser precisament aquest: ajudar els gossos que tenien problemes, en situacions, en casos, en cases, amb persones, que ells no havien triat.

“Adquirir un gos pot ser l’única oportunitat que un ésser humà té per escollir un parent” M. Sega

Al principi pensava en ser veterinari, però sent un pèssim estudiant, juntament amb el que gran part de la professió em conduïa a aspectes que no m’interessaven, a més de l’evident manca de coneixements de la part comportamental (estem parlant d’abans dels vuitanta) potser semblin reflexions molt complicades per a un nen de encara no 12 anys, però la veritat és que ho vaig veure amb total claredat, no se si després ho he arribat a veure mai tan clar.

Després de formar-me de manera autodidacta, així com a través de cursos i seminaris especialitzats, impartits pels millors del sector en aquella època, realitzant durant almenys dos anys pràctiques de forma completament gratuïta. Vaig ser monitor del Club d’Amics de l ‘Ensinistrament de Badalona afiliat al Club Español del Adiestramiento Canino (C.E.A.C.), encaminant les meves passes al treball esportiu, ja que per a mi l’important era poder marcar diferències, formant gossos en un programa que fos igual per a tothom, és a dir buscar una manera de homologar resultats, molts ensinistradors s’erigeixen com a mestres o gurus en treballs inventats per ells i amb les seves pròpies regles, forma fàcil de destacar en no tenir res a demostrar, ja que fins i tot un error pot ser considerat una virtud, o una manera d’interpretar l’ensinistrament .

“El saber i la raó parlen, la ignorància i l’error criden” A. Graf

Actualment els que comencen tenen presses, jo encara que als divuit anys ja vaig ser professional, portava a la meva esquena, uns quants clubs, alguns com a soci, altres com a monitor, i puc dir orgullós que fins ara,  i fins ara vol dir molts gossos (a prop de 1.400), mai he trencat un. Em va costar lo meu aprendre, i per dos vegades vaig haver de fer-ho des del principi: del meu pas  “d’ensinistrador batallero” a esportiu, (SchH en aquest cas), i quan ja m’havia guanyat un cert prestigi, arribant a ser nominat com Figurant a Selectives i Campionat, així com conduint a nivell de Campionat, tornada a començar en un altre reglament: el Ring Francès, pujant a França per formar-me durant gairebé 3 anys, aquest programa és la meva veritable passió, i és el que encara practico en l’actualitat , ha estat en els reglaments de “traje” on més m’he prodigat, arribant a passar 5 Seleccions d’H.A. (Ring nivell 1 i 2, i Mondio nivells 1-2 i 3).

Aquest és part del camí que jo he recorregut per tenir una certa força moral a l’hora de parlar sobre ensinistrament, camí dedicat a buscar els resultats que donin credibilitat a les meves paraules, la veritat és que estem en un moment on la gent no vol aprendre, sinó saber, sense més, arribar al pis sense passar per cap escala o ascensor, gairebé tots busquen dreceres, molts el que busquen és omplir-se la boca amb paraules com professional o expert, la medalla fàcil, tot i que no tenen ni els mínims coneixements a un nivell de demostrada solvència, ni l’experiència necessària per portar a terme un treball com aquest endavant, si un pintor fa malament la seva feina, torna a pintar i solucionat, però quan amb un gos, un animal amb estructures mentals de certa complexitat, amb un complet ventall d’emocions, quan amb un ésser d’aquestes característiques s’assumeixen riscos per als que no s’està preparat es trenquen gossos, i no n’hi ha prou amb una capa de pintura, podem maquillar, però un gos trencat no és quelcom fútil, sense importància, sinó l’antítesi de la formació, del nostre objectiu al cap i a la fi, i recompondre per descomptat no està en mans del que el va trencar, ja que si no va veure el camí a seguir amb el gos encara sencer, la rectificació és evident que no està dins de les seves possibilitats.

“Tres classes hi ha d’ignorància: no saber el que hauria de saber-se, saber malament el que se sap, i saber el que no hauria de saber-se” François De La Rochefoucauld

Però la responsabilitat del benestar dels nostres gossos no només recau en els professionals, la base comença amb els propietaris, d’aquí que el gran pas de la professió al meu entendre, sigui la conscienciació i la formació prèvia a l’arribada a casa del cadell, molts m’heu sentit expressar de manera que es podria interpretar que no crec en la correcció de conducta, de fet no és del tot així, sinó que no que crec que s’hagi de reparar quelcom, que prèviament ja no hauria d’haver-se trencat, com en el tennis que hi ha el que s’anomena errors forçats i errors no forçats, quan la correcció de conductes és un paliatiu necessari per corregir una cosa que hi és sense que ningú hagi pogut posar-hi remei evidentment que crec en ella, però quan és una excusa per pujar un cadell de manera negligent, ja que si alguna cosa està malament, doncs ja ho arreglarem!, aquest és el punt on comença el meu desacord.


Crec llavors que han de sorgir nous centres de formació, tipus autoescola canina per poder treure’s el carnet per tenir gos, també em semblen fonamentals les classes de socialització de cadells o Puppy Class, la base són els cadells, i els propietaris ben informats la solució a molts dels problemes habituals de comportament, a ningú se li ocorreria quedar-se un cadell i no tenir un veterinari de “capçalera”, perquè si releguem a l’oblit a  l’ensinistrador o al especialista en comportament, tant o més necessari que el primer: mens sana in corpore sano.

19 respostes a The Dog whisperer

  1. jorge martin escrigué:

    Dons crec que vas escollir bé, i molts gossos segurament te agraeixen que ho hagis fet. Com tu dius les cosses són més facils del que nosaltres les fem, però no ho sabem veure. Potser que tu no tinguis gaire tacte quan tractes amb persones, però tota la sabiessa quan són gossos.

    salutacions.
    Jorge

  2. Sonia escrigué:

    Tú creus que la correcció de conducta no hauria d’existir.
    Hauria d’existir una educació prèvia del propietari.
    Segueixo insistint que no ho veurem nosaltres, potser i amb una mica de sort 2 o 3 generacions posteriors…… No és pessimisme, és la realitat…..

  3. Kingcan escrigué:

    Cualquier persona que tenga un perro deberia saber las cosas basicas, para evitar problemas en un futuro…. habria menos abandonos, los animales serian mas felices…..
    Creo q esto es una utopia sobretodo en España, y que culturalmente o socialmente tendrian q cambiar mucho las cosas.
    Me deprimo pensando estas cosas, España es tercer mundista en el tema animal.

  4. gemma escrigué:

    En España ha habido desde hace muchos años una visión del perro y de “como” tenerlo muuuuy inculta y en muchos casos, rozando o de lleno en el maltrato…., hemos tenido una sociedad en la que el perro estaba ahi, sin importar si le pasaba algo o no o si tenia que comer cada dia, y en cierta manera es normal, españa es un pais “retrasado” en muchas cosas, poco a poco se avanza, cambiar las maneras de proceder y de pensar de una sociedad es dificil y lento, muuuy lento, la cultura de una sociedad cuesta dejarla…. cambiar lo que antes era lo mas normal para la sociedad es un duro trabajo, pero con buenos profesionales y sobre todo, demostrando que se puede convivir con la cultura/forma de hacer cambiada es posible y bueno

  5. filrosa escrigué:

    “No em considero un xiuxiuejador de gossos”, potser no, però que tens un do natural d’aquells que surten de dins per comunicar-te amb ells de manera serena i entenedora que a molts dels que no ho sabem aconseguir ens sembla màgia…..ja t’asseguro jo que si

    • gemma escrigué:

      totalment d’acord amb tu, Rosa….; hi ha persones amb “dons” Naturals, i és tot un privilegi gaudir-ne

  6. Lluis Mateu Vergely escrigué:

    Recordo perfectament els entrenaments a la Plaça de Pep Ventura de Badalona,durant els anys 80, i l’alegria de quan, per fi!, vas aconseguir que et deixessin un racó de l’antic camp de futbol de l’Avinguda Navarra, per treballar una mica a recer dels curiosos…
    Deixa’m dir-te que no només no trenques gossos, sinò que el més sovint, arregles les destrosses que altres fan/fem…
    Si tinguessis la quarta part del talent que tens amb els gossos en la teva relació amb els humans…Òsties, on series!
    Però no series el Marsi…
    Una abraçada.

  7. serralada escrigué:

    Per això treballo gossos i no he fet un partit politic😉

  8. jorge martín escrigué:

    És veritat el que diu en Lluis, que arregles les destrosses dels demés, i jo soc la prova ( o el meu gos ).
    gracies.

  9. susi escrigué:

    La reflexio de “no vol aprendre si no saber” es de lo millor. Jo mateixa tindria que apuntarm-hi mes d’una vegada…………
    Cuans gossos s’hauran trencat per aquestes inmerescudes MEDALLAS!!!!!!!!!!!!!,per això amb blogs com el teu tindriam que està tots molt atents i aprendre a abaixar una mica las orellas i empapar-nos de bona informació per fer bé la feina.

  10. meritxell escrigué:

    jo per experiencia personal, opino que hi han molts que haurien de deixar d’ensinistrar i quan dic molts seria el 80% dels q ho fan (potser em quedo curta). Al meu gos l’has ajudat moltissim i ell m’ha ajudat a mi encara mes a veure totes les seves possibilitats i aixo que pensava que ja l’havia de deixar per inutil.

    jo vaig, potser una mica mes enlla, que s’ha d’apendre a conviure amb el gos i a entendre’l pero molta gent hauria d’ensinistrar un gos (ben ensinistrat) abans de tenir fills, realment la vida es veu d’una altra manera.

  11. gemma escrigué:

    doncs si…., haver tingut gos/gossos i haver passat per ensinistrar-los et fa veure el tema “educació” d’una manera especial o diferent…; una persona em va dir un dia: es nota que tens gossos… perqè només els qui tenim gossos i els ensinistrem sabem fer regals diferents als nens/nenes…: a la nena li vaig regalar un joc de pensar/escriure etc etc adecuat a la seva edat…; i té toooota la raó, jo, avancs de regalar un ninot, regalo un joc “intelectual”, un joc on l’ensinistrament de la ment i jugui un paper important… i és que per a mi, no hi han gaires diferències entre educar/ensinistrar un gos o un infant; i com a alguns mestres humans… el qui val és perquè ho porta des de dins🙂

  12. laura escrigué:

    Qué gran suerte poder tener en este país un gigante del adiestramiento y una tan gran persona!!!Ups!!!Es que no podría ser lo uno sin lo otro supongo.
    Qué lujo poder contar con tan dilatada experiencia y éxitos, y con una grandísima persona como me consta que eres Xavier.
    Mi más sincera enhorabuena, no por la traducción (un poco pésima, fallo a los del google!😉 sino por el cariño que se entrelee y el cuidado y mimo con que escribiste esto, reflejo fiel sin duda de tu gran amor: los perros.

  13. JuanRa escrigué:

    Estoy deacuerdo con Sonia. Lo ideal seria eso, una educacion previa del propietario, y la correccion de conducta solo para casos muy especiales, en los que el problema SI sea el perro. Dadle tiempo al tiempo.

  14. Lluis Mateu Vergely escrigué:

    Afegiria al que has dit que cal diferenciar (cosa que molts propietaris no fan) entre EDUCAR i ENSINISTRAR.
    L’educació del cadell s’ha de dur a terme des del primer moment, per part de la familia d’acollida. Consisteix a sociabilitzar-lo, alimentar-li la ment donant-li a coneixer el món i posar les bases de disciplina i de la convivència,usant el sentit comú. Amb això viurien bé el 95% o més dels nostres gossos i els seus propietaris.
    L’ensinistrament va orientat a finalitats concretes (un ús esportiu, de rescat, de detecció d’estupefaents, d’ajuda a persones amb discapacitats…) i requereix molta més formació (que molts “professionals” no ténen), tècnica i habilitat.
    I crec que és bàsicament aqui on es trenquen molts animals.

  15. Antonia Llm escrigué:

    Normalment, quant una persona vol un cotxe, sol escollir el tipus amb les prestacions que millor s’ajusten al seu estil de vida-economia…això és normalment, però tots coneixem algun cas de cotxe que nomès surt del parquing el cap de setmana o vacances perque no es poden fer càrrec de les despeses que comporta segons quin tipus de vehicle. Això tambè passa amb propietaris de gossos…agafen un cadell perque “si” sense pensar en les conseqüències posteriors, sense pensar si realment és el tipus de gos que es pot mantenir…dic “que es pot mantenir” perque a la fi, el gos no ha escollit anar a parar en aquella casa. Som nosaltres els que hem de fer l’esforç de plantejar-nos si realment podem o no ser una bona companyía per aquest meravellòs animal.
    Xavi continúa en la teva línia…com persones podem entrendre el que ens expliques, tant si estem d’acord o no, però per això podem parlar i explicar els motius dels diferents raonaments…el gossos ens ho expliquen a la seva manera i malhauradament moltes vegades no sabem entendre’ls.

    • mireia escrigué:

      Jo sóc de les que agafen un cadell perquè sí, sense pensar en gaire res… Bé, de fet vaig ser més inconscient i en vaig agafar 2 de germans, i sense tenir ni idea de com educar-los… Ja us podeu imaginar lo mal educats que estan, pobres (per culpa de la mestressa, evidentment!). M’han dit que són descendents de malinois (molt mesclats, però un d’ells s’assembla molt als de les fotos). He vist alguns vídeos i fotografies i al.lucinat. És veritat que el comportament dels gossos depèn en gran part de l’amo i que moltes vegades no ho fem prou bé. Però, per altra banda, no naixem ensenyats i per això em sembla molt bé que cada vegada hi hagi més ensinistradors que ens puguin ajudar. Jo no he tingut sort amb els que he triat, però ho seguiré intentant.
      Felicitats pel bloc, teniu una nova seguidora.

      • mireia escrigué:

        ara veig que això de que “no he tingut gaire sort…” no queda gens bé i no és just. La veritat és que em sembla que no obtinc gaires resultats perquè no acabo d’entendre el que m’expliquen, o no ho sé posar a la pràctica.

  16. gemma escrigué:

    antonia…., totalment d’acord amb tu, les consecuències dels nostres actes les paguem, cosa totalment suportable sempre i quan no sigui un problema per a tercers….; s’acosta l’època xunga per els gossos…😦

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: