El dia 9 d’agost, Sonia Beamonte, Roser Feliu i jo mateix, vam sortir direcció Grande-Synthe, el nostre objectiu: el Campió del Nord 2008 i Finalista 2009 Tayzone du Calvaire aux Acacias.
Després de gairebé quinze hores de viatge vam arribar al nostre destí, en Dominique Behaeghel i el seu equip ens esperaven a les magnífiques instal.lacions del seu club, compostes per dos camps de Ring, un immens camp de Mondio i un altre més d’Agility.
Un cop fet el que havíem anat a fer
, ens vam dedicar a fer allò que més ens agrada: entrenar, tot un plaer fer-ho amb un equip del nivell del que té el Finalista Dominique Behaeghel, incloent el seu fill, un petit gran H.A. de 14 anys, que si tot va segons el planejat traurà la seva selecció d’aquí a dos anys (el reglament permet fer-ho amb 18 anys, o 16 amb permís patern).
la Roser amb la Cendra de la Serralada i jo amb Aux de la Vallee de Luvry vam poder aprofitar per fer canvi de camp i de H.A., Sonia amb la gossa que treballa en zel (Barcelone dite Bercy) no va poder entrenar i ens va fer les fotos que il lustren el post.
La Cendra tot i no haver entrenat molt darrerament va deixar en bon lloc al pavelló del nostre club.
L’Aux després de tot l’estiu sense entrenar, va fer una de les seves típiques “Auxades” i després es va mostrar dins de la correcció, fins i tot al Nord de França va acusar la calor.
L’endemà, després de passejar els gossos d’hora, vam anar a visitar Bèlgica i a comprar la seva famosa xocolata.
Següent parada: visitar al nostre amic el multifinalista i vencedor de la darrera Copa de França de Ring Jean Marc Hego i entrenar al seu Club el St. Aubert, allà vam entrenar amb Zen i l’Aux que ja en el seu segon entrenament en terres gales van estar molt millor.
Després em va tocar el torn de posar-me el “traje”, per passar el relleu del multifinalista Thor, en Brice de Nice de la Serralada, com criador va ser un orgull poder passar-lo, entrades ràpides amb bons impactes, pràcticament com el seu pare, bones boques, unes deixades anar increïble i una magnífica guarda d’objecte, si no passa res donarà que parlar.
serralada.wordpress.com 
Un bon viatge, que a molts ens agradaria sobretot per poder treballar els nostres gossos en tan magnífiques instal.lacions que tanta falta ens estan fent aquí i com no amb equips de tan bona trajectòria, molt bones fotos per cert, espero que hagi estat molt profitós
el que es genial es poder combinar la feina amb el plaer, molt bon reportatge i molt bones fotos
Quina enveja ( de la sana ehhh ). Amb articles com aquest creixen les ganes de continuar practicant Ring i lluitar per aconseguir portar-lo aquí, amb bons camps i bons practicants.