La família creix: IVAN DE LA SERRALADA

Quan menys t’ho esperes, sorgeix una oportunitat, d’aquelles que passen poques vegades a la vida, Ivan de la Serralada neix a Madrid d’una cadellada de dos gossos del meu afix, F’Sheldon de la Serralada (Aux de la Vallée de Luvry x Barcelone dite Bercy) amb Elba de la Serralada (Aux de la Vallée de Luvry x Xarma de la Serralada) dels meus bons amics Juan Martín i Mónica Álvarez.

En principi quan Juan em va comentar de creuar a Elba li vaig suggerir a Faust du Bois de Vermont (Aux de la Vallée de Luvry x Circée du Bois de Vermont) encara que tenia les meves reserves amb una consanguinitat tan tancada amb un gos tan fort, dur i difícil de tenir en mà com és l’Aux, finalment Juan em va dir: “perquè no posem a Sheldon que també és Aux” (F’Sheldon el germà de cadellada d’en Flaix) doncs també era una bona opció (aportant així el 6 cops Finalista y guanyador de la Copa 2010 Thor), i així és va fer.

Dos mesos més tard fruit d’aquesta unió naixien quatre cadells, tres femelles  i un mascle: Inka, Issis, Iza i Ivan de la Serralada.

Els cadells van anar creixent i Joan i Mònica dedicaven molt de temps i esforç, en tenir-los nets i ben alimentats , i més tard en la seva socialització , i a partir de les cinc setmanes a fomentar la mossegada .

Va arribar el moment de lliurar-los, Inka venia a Barcelona a entrenar IPO amb Julio Ortiz del GSD XXI , Issis es quedava a Xaloc per treballar Ring de la mà d’Ariadna Lanau , Iza marxava a Mallorca a fer Ring amb Juan A. Torres al Grup de Rudy s, Ivan no tenia amo assignat , encara que hi havia una persona interessada en ell .

Així que Marc i Ariadna (els amos de Issis) me’l van portar a casa un diumenge tarda, el cadell després de recórrer 700 km estava fresc com un enciam, i amb ganes de guerra, el que va quedar patent a la primera de canvi en una batalla campal amb la seva germana.
El cadell em va causar molt bona impressió d’entrada, el que ja és molt per a algú que ha vist el nombre de cadells que jo he vist (més de 30 cadellades donen per a molt).
Però el que que vaig anar veient en dies successius em va dissuadir de presentar-lo a la persona interessada en ell, la veritat és que el cadell era sorprenentment espavilat i intrèpid, amb una gran coordinació per la seva curta edat, semblava no tenir por de res i donava la impressió de ser indestructible, amb gran caràcter, no dubtava un moment en enfrontar-se amb un adult si la situació ho requeria.

Només quedava una última prova de foc més: un entrenament al Club, el gos va entrar en el camp de treball com si hagués estat allà tota la vida, amb la cua en alt i un port desafiant, en sentir el bastó es va activar, vaig passar el sac a prop seu sense deixar-lo atrapar expressament, la qual cosa ell va creure fallar la mossegada que creia una tasca fàcil, no li va fer cap gràcia, i em va sorprendre quan pretenia guanyar per la força intentant desfer-se de la persona que el retenia (l’Emili) la següent passada del drap va ser per a ell una cosa personal i el va atrapar amb una mossegada que semblava l’última que podria donar a la vida.
El cadell va mossegar amb una força i contundència impròpies de les seves escasses set setmanes i al suspendre’l a l’aire encara va fer posat de sacsejar,  així que vaig passar directament a fer-lo mossegar sobre una petita jambière, que el gos va mossegar omplint la boca fins a les orelles.

Havia passat la prova amb nota, s’ha guanyat a pols un lloc a la “Vila del Malinois”, un gos que va venir per estar uns pocs dies es va guanyar el dret a estar en “plantilla”, realment m’ha conquistat, com també va fer amb els integrants de Xaloc.

És un cadell d’excepció, espero que arribi a ser un jove d’excepció, per acabar sent un adult excepcional, gràcies Sheldon i Elba per donar el millor de vosaltres en forma d’un dels millors cadells que he vist, i gràcies Juan i Mónica per donar-me’l a mi, com em va dir Juan en una ocasió:  “cuando te oía hablar del cachorro como lo hacías y cuando decías el mio, el mio, Xavi se lo queda” quanta raó tenies aquí està i aquí estarà per donar-nos a tots, moltes alegries.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: