post Lladruc

08/08/2010

Hola, us deixo aquest enllaç del Bloc de la companya Roser Feliu de Lladruc, molt adequat en aquestes dates, Roser sempre escriu de temes que a mi no se’m passarien pel cap, donant visons originals i fresques, aquest post que en llegir el títol no em va cridar especialment l’atenció, un cop llegit em va semblar que havia de enllaçar-lo aquí per donar-li major difusió.
Interessant el post, i impressionants els videos de crash test.

http://lladruc.wordpress.com/2010/08/03/com-viatges-amb-el-teu-gos


Felicitats THOR

22/06/2010

Els passats 19 i 20 de juny es va celebrar a Mauguio la Final del Campionat de França de Ring, els 26 millors tàndems del país competien per aconseguir l’anhelat podi, objectiu de tot “ringueur”, però aquest any tots els integrants del G.T. Ring Xaloc el recordarem com quelcom especial,  l’any d’en Jean Marc, l’any d’en THOR.
El nostre amic Jean Marc Hego posa colofó a la carrera d’en Thor, fill del seu anterior Finalista Primo du Calvaire aux Acacias, i avi del seu relleu: Brice de Nice de la Serralada

Com deia és especial per a nosaltres, perquè tant en Thor com en Jean Marc ja són dels nostres.
Hem entrenat amb ells i el seu equip, tant en el nostre club, com a França, ens hem rigut junts, menjat, begut, ens hem emocionat a finals anteriors (és la cinquena final per Thor i la setena d’en Jean Marc), hem lluït la seva samarreta com orgullosos “suporters”, i per fi hem vist la recompensa de tanta feina: Guanyadors de la Copa de França de Ring 2010 i tercers del Campionat.
Si, el pare de les dues gosses del nostre Club Bercy i Uma, l’avi de Badge, Canya, Cendra i Craken, aquest any han pujat al més alt del podi.
Felicitats Jean Marc, Felicitats Thor, des del nostre club us saludem com a grans Campions tant en el Ring com en el nostre cor, gràcies per l’espectacle, gràcies pels consells, per ajudar-nos a millorar i gràcies per tants bons gossos
Chapeau com dieu vosaltres i Força Jean Marc i Thor com diem aquí



Video aniversari cadellada C2

30/05/2010

El passat dia 27 la cadellada C2 va fer un any, i aqui va el video que vaig muntar com homenatge, també felicitar els 2 anys de la cadellada B2, i l’any de la cadellada D2, les dues van fer anys el dia 29 d’aquest mes.


1R CONCURS FOTOGRAFIA CANINA LLADRUC

23/05/2010

Des del el Bloc Lladruc de la nostra amiga Roser Feliu han convocat un interessant Concurs Fotogràfic, activitat a la qual des del nostre modest Blog volem donar suport i difusió.

Vols guanyar una pilota irrompible o un kong pel teu millor amic? Participa en el “PRIMER CONCURS DE FOTOGRAFIA CANINA LLADRUC”! Com?

1. Fes-li una foto ben divertida al teu gos. (Màxim 2 fotos per participant). Si és possible inclou-hi algun element relacionat amb Lladruc: el logo, la tarjeta, la web, etc.

2. Envia-la a lladruc@hotmail.com abans del 15 de Juny juntament amb les teves dades personals i el consentiment per la seva publicació al bloc.

3. Estigues atent/a al nostre bloc perquè el dia 1 de Juliol publicarem el guanyador i les fotos rebudes!

El jurat estarà format per:
– Josep Maria Gispert- Saüch: fotògraf amateur.
– Xavier Martí: periodista.
– Roser Feliu: educadora canina de www.lladruc.com

Corre a agafar la càmera!


Cria responsable

15/05/2010

No fa gaire vaig llegir unes línies que em van fer sentir vergonya aliena, alhora que cert enuig, cada dia tinc més clar, que s’hauria de tenir un “carnet de gossero”, llegir coses com: “encara sort, després de dos mesos la meva gossa no ha tingut cadells “,” vaja, em van creuar a la gossa per accident, però per sort no m’ha fet àvia ” afirmacions d’aquest tipus denoten el nivell de desconeixement, ignorància i irresponsabilitat, de la gent que ens envolta, propietaris sense formació, que no saben buscar pal.liatius, o solucions a problemes que estan sota la seva responsabilitat, o als que simplement no els importa portar una cadellada no desitjada al món.

Una de les principals causes de l’abandonament són les cadellades no desitjades, és cert que manca cultura de gos i conscienciació, ja que és pot estimar el mateix a un gos creuat, que a un gos amb un gran pedigree, però sempre és més fàcil trobar una bona casa per a un gos de raça, que per un que no ho és (no hauria, però és així).

Per a mi, la cria és quelcom serios que hauria d’estar només en mans qualificades, els exemplars per reproduir, sempre haurian de ser gossos per sobre de la mitjana de qualitats de la raça, que aportin a la selecció de les mateixes, però malauradament, la gent no pot de vegades deixar de banda les emocions, i creuen per tenir descendència del seu propi gos, sense tenir en compte temes de la importància del caràcter, la idoneïtat, o la salut.

Per prevenir els creuaments no desitjats, és important saber, quan s’és el propietari d’una femella, que un zel dura aproximadament uns 21 dies, normalment el període fèrtil comença amb la desaparició del sagnat i el canvi de color del flux (que és normalment, entre els dies 9 i 11), l’òvul pot ser operatiu fins a 72 h. després de l’ovulació, i els espermatozoides poden viure a l’interior de la gossa entre cinc i vuit dies (encara que amb pèrdua de motilitat progressiva).
En cas que la nostra gossa es creui en la nostra presència, o tinguem sospites de que s’hagi pogut creuar, un control ecogràfic entre els 20 i 25 dies (sent la segona data la més segura) seria el més indicat, si el diagnòstic d’embaràs és negatiu, no estaria de més, una nova ecografia una setmana més tard, per descartar definitivament i amb total seguretat. En el cas que l’embaràs es confirmi, avui dia hi ha fàrmacs molt segurs  (sempre molt millor opció que seguir endavant amb l’embaràs), que el poden interrompre fins i tot als 45 dies de gestació, l’embaràs d’una gossa dura entre 59 i 63 dies, encara que pot arribar fins als 65 dies.

La veritat és que amb casos com els que he vist, cada vegada sóc menys contrari a la llei de castració obligatòria, que es vol instaurar a Catalunya. Siguem responsables no costa pas tant…


RunninGegg

05/05/2010

Els companys d’Educan han posat a la venda a la seva botiga virtual una divertida joguina per als nostres amics peluts, és el RunninGegg (ou corredor), en la línia de la Boomer Ball, però al tenir la forma irregular d’un ou fa que sigui més boig i impredictible.

Es tracta d’una pilota en forma d’ou de plàstic molt dur que el gos pot fer rodar però no agafar amb la seva boca, això permet que es passi hores perseguint i empenyent-lo. A més, com hem dit, gràcies a la forma que té, es mou de forma irregular.

A Educan la recomanen (amb altres pautes) per a corregir agressions per possessió de recursos, com el gos no té l’ou mossegat és més fàcil que accedeixi a realitzar un contracondicionament i ens deixi retirar després de fer-ho.

¡Ojo si vius en un pis!, Aquest ou és molt dur i fa molt soroll al colpejar amb altres objectes.

Existeix en dues mesures: Mida S, 18 cm, 180 gr.; Per a gossos petits. I mida L, 30 cm, 350 gr.; Per a gossos mitjans i grans.

ja teniu un altre joguina per a la vostra mascota, ara només us queda que en gaudeixin!!!

el podeu trobar com ja hem dit a la botiga virtual d’Educan: http://www.educan.es/tienda


Felicitats a Badge i Oriol

01/04/2010

Serveixi aquest breu post, per felicitar a l’Oriol Bosch que amb el seu gos Badge de la Serralada, ha obtingut aquest dissabte passat al Club Canin Payrin Augmontel (Tarn), el seu segon Ring 1, aquest binomi ha superat un esglaó més cap al seu objectiu: el grau màxim, i amb nota: segon classificat de set, amb 195’6 punts sobre 200. Bona feina!!!.


Socialització vs vacunes

24/03/2010

Encara que no sóc donat al copy paste, crec que és un tema important, pel que vaig a fer una excepció, però prèviament vaig a exposar la meva visió personal, jo he passejat cadells amb tan sols les primeres vacunes (amb certes precaucions evidentment) ja que si d’una forma m’arrisco, de l’altra m’asseguro de tenir problemes de socialització, amb gossos de certa sensibilitat i gran captació sóc partidari de lliurar-los a les 7 setmanes i que es moguin i es treballen des d’aquest dia, tot el text en cursiva pertany al text trobat a Internet publicat per aquest Dr en veterinària, algunes coses no les comparteixo, però ho he publicat en tota la seva integritat ja que el conjunt si em sembla interessant, les fotos no pertanyen al text i les he posat per il lustrar aquest post.

Pel Doctor Robert K. Anderson, veterinari diplomat del Col.legi Americà de Veterinaris de Medicina preventiva i Doctor diplomat al Col legi Veterinari d’Especialistes en Comportament.

LA VACUNACIÓ DELS CADELLS I LA SEVA SOCIALITZACIÓ HAURIAN SER COMPATIBLES

Les preguntes més freqüents que rebo dels propietaris de cadells, educadors canins i veterinaris es refereixen a:

1 – A quina edat aprenen millor els cadells?

2 – Quins són els problemes de salut que implicaria seguir els consells de veterinaris i educadors i oferir programes de socialització primerenca a cadells de 8-9 setmanes d’edat?


Els cadells comencen a aprendre en néixer i sembla ser que els seus cervells són particularment receptius a aprendre i retenir les experiències que tinguin lloc durant les primeres 13-16 setmanes des del seu naixement. Això significa que criadors, propietaris de cadells i especialistes en comportament tenen la responsabilitat de proveir al cadell d’aquestes experiències d’aprenentatge i socialització amb altres cadells, gossos, nens, adults i amb diferents situacions i ambients durant el període òptim d’aprenentatge que va des el naixement a les 16 setmanes de vida.

Molts veterinaris ofereixen aquest programa d’experiències i socialització primerenca com a part dels seus serveis integrals de salut per a criadors i propietaris de cadells durant les primeres 16 setmanes de vida, les primeres 7/8 setmanes amb el criador i les 8 següents amb el nou propietari.

Aquest programa hauria de comptar amb cadells de 8 a 12 setmanes com a part fonamental de qualsevol programa de medicina preventiva que millori la relació entre les mascotes i els seus amos i asseguri la permanència dels gossos com a membres valuosos de la família dels 12 – 18 anys de la seva vida.

Per treure el màxim profit a aquest període crucial de l’aprenentatge, molts veterinaris recomanen als nous propietaris que portin els seus cadells a classes de socialització sobre les 8-9 setmanes. A aquesta edat haurien de tenir posada (i caldrà que tinguin) si més no la seva primera sèrie de vacunació. Això els donarà les bases per incrementar la seva immunitat davant les futures exposicions als anticossos, ja sigui de manera natural oa través de petites dosis en posteriors vacunacions les següents 8-12 setmanes. A més el propietari i la persona que ofereix les classes de socialització haurien d’extremar les precaucions i mantenir l’ambient el més higiènic i saludable possible.

L’experiència i les dades de l’Institut d’Epidemiologia confirmen la seva relativa seguretat i els pocs casos de transmissió d’infeccions en aquestes classes de socialització en els passats 10 anys als EUA. De fet, el risc que un gos mori d’una infecció de parvo o una altra malaltia infecciosa, és molt menor a l’risc que el gos sigui sacrificat per un problema de conducta.

Molts veterinaris estan oferint ara als propietaris de cadells, classes de socialització en els seus propis hospitals o centres d’entrenaments propers amb ajuda d’educadors i especialistes en comportament, perquè creuen que l’educació i socialització primerenques són part important en el pla integral de salut del cadell. Hem de reconèixer que aquest període especialment sensible de l’aprenentatge, és la millor oportunitat que tenim per influir en el comportament futur dels nostres gossos.

Hi ha riscos? SI. Però els 10 anys d’contrastades experiències positives, amb molt poques excepcions, ofereixen als veterinaris l’oportunitat de recomanar en general les classes de socialització i educació primerenques per a cadells de 8-9 setmanes en endavant.

De tota manera creiem que ha de ser el propi veterinari el que determini que es pugui garantir una immunitat suficient en casos específics abans de començar les classes.

Si hi ha qualsevol retard en el començament de les classes, els amos haurien de començar pel seu compte el programa de socialització amb nens i adults i altres gossos per aprofitar els beneficis d’aquest període crucial en la vida del cadell.

Els veterinaris que tinguin algun dubte al respecte podeu posar-vos en contacte amb mi per a qualsevol aclariment al telèfon 6516447400 (EUA)

El Doctor Robert K. Anderson és veterinari diplomat del Col.legi Americà de Veterinaris de Medicina preventiva i Doctor diplomat al Col legi Veterinari d’Especialistes en Comportament.

BENEFICIS DE LES CLASSES DE CADELLS PER ALS VETERINARIS

L’objectiu d’aquesta carta és informar sobre les classes de cadells, per a què serveixen?, Per què són necessàries?, En què poden beneficiar els veterinaris?

Què és una classe de cadells?

És una classe col.lectiva, en la qual un grup de cadells i els seus amos aprenen a conèixer-se i entendre’s, on s’estableixen unes normes de conducta i convivència correctes a través del joc i l’educació en positiu.

Què NO és una classe de cadells?

No és una classe per principiants de totes les edats, no és una classe d’obediència bàsica tradicional i no és un lloc on els gossos juguen descontroladament.

Afortunadament l’interès en aquestes classes de cadells va en augment. Després de més de 20 anys d’èxit als Estats Units on les va inaugurar el Doctor Ian Dunbar, ara, les tindrem a Espanya gràcies a POSITIVE DOG TRAINING.

El millor moment d’informar al propietari sobre les classes de cadells seria abans fins i tot adquirir-lo. Malauradament, això gairebé mai és possible.

Haurem d’esperar fins que acudeixin a la consulta veterinària per les seves primeres vacunes, per informar-los de la necessitat d’inscriure’s en les classes de cadells per començar amb la seva educació i socialització.

Etapes del desenvolupament

Els especialistes en conducta divideixen aquest període en 5 etapes:

* Neonatal
* De transició
* Socialització
* Juvenil
* Adult

La socialització és una etapa crucial per al desenvolupament d’un caràcter sa; va des de les 3-4 fins les 12-14 setmanes. És quan el cadell inicia el procés d’aprenentatge i comença a desenvolupar les seves habilitats socials, tant amb els seus congèneres com amb membres d’altres espècies. Hem d’aprofitar aquest període en el que són extremadament sensibles i emmotllables per:

-familiaritzaran amb humans (persones de diferents edats, sexe, mides …) facilitant la seva integració en la societat humana.

-habituar-se a tota mena d’estímuls externs (sorolls, trànsit, olors, bicicletes …) acostumant al seu entorn futur.

-ensenyar la inhibició de mossegada. A través del joc amb altres cadells, aprendrà a controlar la intensitat i freqüència de les seves mossegades.

-ensenyar-li el control de la conducta higiènica, evitant “sorpreses” a casa.

Amb aquesta educació primerenca anem a prevenir problemes de conducta en el futur.

Objectius de les classes de cadells

L’objectiu principal de les classes de cadells és aprofitar al màxim aquesta etapa crucial del desenvolupament per tal que el cadell arribi a ser un gos de companyia agradable, feliç i educat.

També els ensenyarem les ordres bàsiques d’obediència, a acceptar de bon grat els exàmens veterinaris, a comportar-se amb les visites, a jugar amb els nens sense riscos, a gaudir del joc amb altres gossos, el control de la conducta higiènica, a quedar-se només en casa sense destrossar …. i per descomptat, a gaudir de la seva “família humana” i passar-ho bé amb un munt de jocs. Utilitzarem en tot moment les tècniques d’educació en positiu, reforçant les conductes que volem es repeteixin, en lloc de castigar el cadell per una cosa que encara no comprèn.

Per què esperar?

Molts amos no van a l’especialista fins que té un problema de conducta que els supera. Altres tenen la idea equivocada que cal esperar fins als 6 mesos per començar a educar-lo. Aquesta creença és la responsable de nombrosos problemes de comportament (a més perdríem l’oportunitat d’ensenyar a l’etapa en la que és més receptiu).
La socialització i educació primerenques són la millor manera de prevenir problemes de comportament. A més un programa de correcció de conductes o una educació bàsica poden costar uns 600 o 700 euros davant als 150 euros que suposen les classes de cadells. Per què esperar?

On es realitzen les classes de cadells?

Necessitem un entorn segur i saludable La sala no pot ser massa petita ja que podria intimidar els cadells tímids i frustrar als més audaços. Clíniques veterinàries, centres socioculturals, esglésies, domicilis particulars … qualsevol entorn pot ser vàlid si compleix els requisits mínims de seguretat i salubritat.

Precaucions

Els cadells assistents a les classes han de tenir completada a mínim la seva primera ronda de vacunacions per evitar risc de contagi.

El paper del veterinari en les classes de cadells

El veterinari és la persona ideal per aconsellar als propietaris que inscriguin els seus cadells en les classes d’educació i socialització primerenques. Tots els cadells han d’acudir a la Clínica per a les seves primeres vacunes i aquest és el millor moment per oferir aquestes classes com a part dels serveis integrals de salut i cura de la mascota.

Beneficis

Aviat veuràs els resultats:

Un cadell que ha après a les classes, és molt més fàcil de manejar durant la seva exploració veterinària, amb el consegüent estalvi de temps i energia.

Si les classes es realitzen en el teu centre veuràs als teus clients més sovint amb el que la vostra relació serà més propera, assegurant la seva fidelitat futura.

Si refereixes als teus clients a classes en altres centres, allà on vagin seguiran parlant de tu, promovent la teva reputació.

Els clients triaran teu Clínica entre moltes altres en tenir més diversitat de serveis i oferir una cosa tan nou a Espanya com les classes de cadells.


The Dog whisperer

11/03/2010

“No ajudo a persones que tenen problemes amb cavalls, sinó a cavalls que tenen problemes amb persones.”

Aquesta és la frase espetada per Tom Booker a Annie Mac Lean per telèfon quan aquesta última el truca per informar-se dels serveis de l’expert en cavalls, en el llibre de Nicholas Evans l’Home que xiuxiuejava a l’oïda dels cavalls (Plaza & Janes).

No em considero un xiuxiuejador de gossos, res més lluny de la realitat, però si comparteixo al 100% el significat d’aquesta frase, ja que el motiu pel qual jo vaig decidir ser Ensinistrador, va ser precisament aquest: ajudar els gossos que tenien problemes, en situacions, en casos, en cases, amb persones, que ells no havien triat.

“Adquirir un gos pot ser l’única oportunitat que un ésser humà té per escollir un parent” M. Sega

Al principi pensava en ser veterinari, però sent un pèssim estudiant, juntament amb el que gran part de la professió em conduïa a aspectes que no m’interessaven, a més de l’evident manca de coneixements de la part comportamental (estem parlant d’abans dels vuitanta) potser semblin reflexions molt complicades per a un nen de encara no 12 anys, però la veritat és que ho vaig veure amb total claredat, no se si després ho he arribat a veure mai tan clar.

Després de formar-me de manera autodidacta, així com a través de cursos i seminaris especialitzats, impartits pels millors del sector en aquella època, realitzant durant almenys dos anys pràctiques de forma completament gratuïta. Vaig ser monitor del Club d’Amics de l ‘Ensinistrament de Badalona afiliat al Club Español del Adiestramiento Canino (C.E.A.C.), encaminant les meves passes al treball esportiu, ja que per a mi l’important era poder marcar diferències, formant gossos en un programa que fos igual per a tothom, és a dir buscar una manera de homologar resultats, molts ensinistradors s’erigeixen com a mestres o gurus en treballs inventats per ells i amb les seves pròpies regles, forma fàcil de destacar en no tenir res a demostrar, ja que fins i tot un error pot ser considerat una virtud, o una manera d’interpretar l’ensinistrament .

“El saber i la raó parlen, la ignorància i l’error criden” A. Graf

Actualment els que comencen tenen presses, jo encara que als divuit anys ja vaig ser professional, portava a la meva esquena, uns quants clubs, alguns com a soci, altres com a monitor, i puc dir orgullós que fins ara,  i fins ara vol dir molts gossos (a prop de 1.400), mai he trencat un. Em va costar lo meu aprendre, i per dos vegades vaig haver de fer-ho des del principi: del meu pas  “d’ensinistrador batallero” a esportiu, (SchH en aquest cas), i quan ja m’havia guanyat un cert prestigi, arribant a ser nominat com Figurant a Selectives i Campionat, així com conduint a nivell de Campionat, tornada a començar en un altre reglament: el Ring Francès, pujant a França per formar-me durant gairebé 3 anys, aquest programa és la meva veritable passió, i és el que encara practico en l’actualitat , ha estat en els reglaments de “traje” on més m’he prodigat, arribant a passar 5 Seleccions d’H.A. (Ring nivell 1 i 2, i Mondio nivells 1-2 i 3).

Aquest és part del camí que jo he recorregut per tenir una certa força moral a l’hora de parlar sobre ensinistrament, camí dedicat a buscar els resultats que donin credibilitat a les meves paraules, la veritat és que estem en un moment on la gent no vol aprendre, sinó saber, sense més, arribar al pis sense passar per cap escala o ascensor, gairebé tots busquen dreceres, molts el que busquen és omplir-se la boca amb paraules com professional o expert, la medalla fàcil, tot i que no tenen ni els mínims coneixements a un nivell de demostrada solvència, ni l’experiència necessària per portar a terme un treball com aquest endavant, si un pintor fa malament la seva feina, torna a pintar i solucionat, però quan amb un gos, un animal amb estructures mentals de certa complexitat, amb un complet ventall d’emocions, quan amb un ésser d’aquestes característiques s’assumeixen riscos per als que no s’està preparat es trenquen gossos, i no n’hi ha prou amb una capa de pintura, podem maquillar, però un gos trencat no és quelcom fútil, sense importància, sinó l’antítesi de la formació, del nostre objectiu al cap i a la fi, i recompondre per descomptat no està en mans del que el va trencar, ja que si no va veure el camí a seguir amb el gos encara sencer, la rectificació és evident que no està dins de les seves possibilitats.

“Tres classes hi ha d’ignorància: no saber el que hauria de saber-se, saber malament el que se sap, i saber el que no hauria de saber-se” François De La Rochefoucauld

Però la responsabilitat del benestar dels nostres gossos no només recau en els professionals, la base comença amb els propietaris, d’aquí que el gran pas de la professió al meu entendre, sigui la conscienciació i la formació prèvia a l’arribada a casa del cadell, molts m’heu sentit expressar de manera que es podria interpretar que no crec en la correcció de conducta, de fet no és del tot així, sinó que no que crec que s’hagi de reparar quelcom, que prèviament ja no hauria d’haver-se trencat, com en el tennis que hi ha el que s’anomena errors forçats i errors no forçats, quan la correcció de conductes és un paliatiu necessari per corregir una cosa que hi és sense que ningú hagi pogut posar-hi remei evidentment que crec en ella, però quan és una excusa per pujar un cadell de manera negligent, ja que si alguna cosa està malament, doncs ja ho arreglarem!, aquest és el punt on comença el meu desacord.


Crec llavors que han de sorgir nous centres de formació, tipus autoescola canina per poder treure’s el carnet per tenir gos, també em semblen fonamentals les classes de socialització de cadells o Puppy Class, la base són els cadells, i els propietaris ben informats la solució a molts dels problemes habituals de comportament, a ningú se li ocorreria quedar-se un cadell i no tenir un veterinari de “capçalera”, perquè si releguem a l’oblit a  l’ensinistrador o al especialista en comportament, tant o més necessari que el primer: mens sana in corpore sano.


Selecció d’H.A. de Languedoc Roussillon – Midi-Côte D’Azur

08/03/2010

El dissabte 6 i el diumenge 7 de març de 2010, es va celebrar a  les instal.lacions que té a Montescot el Club Canin Illiberien, un dels Clubs més actius d’aquest regional.  La Selecció de H.A. va estar al càrrec del Jurat compost per Mr. Bruno Cheppave, Mr. Philippe Touy i finalment presidit per Mr. Louis Eletto.

Els candidat fent l'exàmen tipus test sobre reglament.

Els candidats fent l’exàmen tipus test sobre reglament

El dissabte es va realitzar l’examen escrit (19/20 per l’Oriol), i la prova física, Oriol Bosch l’H.A. del nostre Club el A.C.E. Xaloc, va començar fort amb 20/20 en la cursa de 500 m (x 2).

Badge de la Serralada en una garde ferme amb un aspirant

Badge al front amb revòlver

Després l’eslàlom: 15/20 (en la jornada de formació va obtenir 7 a aquest mateix exercici), el pas sobre les tancas de 0’50 m. en 30 segons, 11 obstàcles disposats en 30 m. (recorregut d’anada i tornada, es a dir 22 salts, 60 m.) 17/20, y finalment pasar per sota de 12 tancas de 1’10 m (6 tancas, 30 m. x 2) també en 30 segons, puntuació en el derrer exercici físic: 14/20.

El diumenge a les 8:00 era la convocatòria per a l’examen pràctic, un a un, van anar passant els aspirants, 12 en total, 8 al nivell 1 i 4 a nivell 2. L’Oriol actuava en 5 ª posició, els gossos que li van tocar per sorteig (encara que això és el que es disposa per a la Selecció nivell 2) van ser un Pastor Alemany per Brevet i 1, i un Beauceron per al 3.

Oriol a la “provocació” del front amb bastó

Tant en el Brevet com en el 1, el treball de l’Oriol va ser una mica “tovet”, però ja en el grau 3 va demostrar que tenia recursos, i encara que minvat per les molèsties en el seu quàdriceps dret, va poder realitzar treballs interessants: esquiva a la garde ferme (revòlver), desplaçament de l’objecte en la guarda … L’Oriol va sortir de l’experiència amb un balanç positiu 3er de 8 en el país del Ring no està gens malament, assolint l’objectiu desitjat: la Selecció d’Home Assistent nivell 1

Chapeau bas et bonne continuation Oriol!!!