L’elàstic, juntament amb la piqueta, el trenning i el pneumàtic són el pòquer d’asos del treball de fixació de la mossegada, i sens dubte el millor accelerador d’entrada de totes les tècniques que puguem utilitzar.
aquí veiem un elàstic, la part dinàmica a dalt, la part estàtica replegada
L’elàstic forma part del nostre material d’ensinistrament, però una part d’especial rellevància ja que és la nostra principal basa en el treball d’entrades, un inestimable ajut en el treball de fixació de mossegada, alhora que un gran ajut per a la fixació de blancs, és a dir per ajudar-nos a definir les àrees de mossegada, quan construïm les mossegades prioritàries, tot i que també serà essencial en el treball de construcció de la mossegada de recurs.
- abans d’utilitzar-lo el medirem contant pitral i el cap del gos
L’elàstic es compon d’una part estàtica, com ara corda d’escalada, i una part elàstica de la que rep el nom, sent una espècie de corda llarga amb amortidor, per a la part dinàmica podem utilitzar, corda elàstica com de la que es componen els pops utilitzats per fixar equipatges, o bé càmeres de camió o de cotxe, la part elàstica haurà de ser com a màxim una desena part de la longitud total del elàstic (uns 12-15-20 m.), la resistència de l’elàstic haurà de ser a tota prova en totes les seves parts: mosquetons, corda estàtica i corda dinàmica, l’elasticitat ni permetrà un cop sec a la tensió, ni tampoc un efecte xiclet que eternitzi la tensió de l’elàstic per part del gos. i sembli més un treball de resistència, o llastrat (per al que seria millor l’ús del pneumàtic) que el que veritablement busquem: una mena d’efecte “turbo”.
“L’elàstic es compon d’una part estàtica, i una part elàstica de la que rep el nom, sent una espècie de corda llarga amb amortidor”
Ara que hem parlat una mica de com ha de ser l’elàstic, anem a veure quin equip ha de portar el nostre gos per utilitzar-lo, ja que donat el tipus d’exercici és molt important que el portem amb un sòlid pitral per a treball de protecció, ample per repartir millor l’acció de l’elàstic, de cuir o niló, amb costures fortes i anelles soldades, si es trenqués al mig de l’exercici, seria catapultat amb força cap enrere, com si es tractés d’un tirador posant en perill la integritat del conductor.
“l’elasticitat no permetrà un cop sec a la tensió, ni tampoc un efecte xiclet que eternitzi la tensió de l’elàstic, el que busquem es una mena d’efecte turbo”
H.A. i conductor es important que verifiquin la distancia de l'elàstic
Ja sabem com ha de ser l’elàstic, i com hem d’equipar el gos per al seu ús, ara veurem com s’ha d’utilitzar.
Un paràmetre general a l’ensinistrament, és “informar” el gos de qualsevol canvi que anem a realitzar en el treball, fins ara el nostre jove alumne, sap el que és un trenning, la tècnica utilitzada per fer un llançat, mitjançant la qual, el conductor, a través de la corretja regula tant l’àrea de mossegada, com la velocitat d’arribada, però no està familiaritzat amb l’efecte de suspensió que exerceix l’elàstic, ni sap que ha de fer un esforç extra per arribar al seu objectiu, així que un cop preparat per al treball, tant el conductor com l’H.A. verificaran la distància d’entrada real que permet l’elàstic, calculant l’estirada segons el gos que vagi a treballar i marcant amb una referència, normalment un parell de cons, per poder preveure el punt de màxima tensió, és a dir la ja esmentada distància de mossegada/entrada real.
Tot seguit amb el gos lligat amb l’elàstic al pitral, mai al collaret, ens dirigirem cap als cons de referència a un ritme tranquil, un cop arribats al punt de tensió el gos veurà que no ens pot seguir, però el ritme de pas que portem no permetrà cap intervenció brusca per part de l’elàstic, en aquell moment recularem al gos un o dos metres, i li oferirem el boudin (mossegador) situant-lo per davant de la línia imaginària entre els dos cons, és a dir més a prop del gos, el just per que li permeti accionar part de l’elasticitat i així familiaritzar-se amb aquesta tècnica, però no prou com perquè l’elàstic li impedeixi arribar al seu objectiu. Un cop el gos estigui mossegat, anirem alternativament cedint i recuperant distància, perquè el gos pugui rectificar la boca i fixant-la, si tot el temps mantinguéssim l’elàstic tirant, ineludiblement la mossegada acabaria per “relliscar” perdent-la, o acabaríem fixant una mitja boca, el que no és per a res la nostra intenció.
Ara el gos ja coneix la “sensació” produïda pel elàstic, però gràcies a l’habituació amb la que hem iniciat, hauria de mostrar-se confiat i tranquil amb el seu efecte, poc a poc el farem arribar progressivament a la mossegada des de més lluny, un cop el gos mostri unes ganes d’arribar a l’objectiu cada vegada més grans (estem parlant de la mateixa sessió), llavors serà el moment de començar el treball sobre el H.A., començarem amb la meitat de la longitud de l’elàstic i sobre la cama de preferència (normalment la dreta), en la qual el gos es troba més còmode, per reduir la probabilitat d’una mala arribada en el seu primer intent sobre l’H.A.
Una vegada posant ja “fil a l’agulla”, l’exercici sota unes premisses bàsiques no hauria de ser de gran complexitat, encara que és veritat que cal un cert coneixement per fer-ho, l’elàstic ens servirà normalment per el front amb bastó, encara que de forma recurrent s’utilitza en la fugida, i fins i tot molt, molt ocasionalment en el revòlver, un ajudant vetllarà perquè el elàstic ja utilitzat en tota la seva extensió, no s’enredi a les potes del gos, o que no es facin nusos falsejant a el gos la distància real d’entrada, amb la conseqüent mala experiència que això causaria.
Una vegada el gos estigui perfectament adaptat a l’elàstic, procedirem a treballar amb normalitat, és a dir com si no el portés, encara que sempre tenint en compte de treballar en la línia imaginària dels cons de referència.
Mai tocarem el gos amb el bastó fins estar segurs que ha estabilitzat la mossegada, ja que si una vegada mossegat en ser treballat amb el bastó, l’acció de l’elàstic el fes quedar fora, podria relacionar la sortida, amb el bastó, una cosa força negativa, a tenir molt en compte per al posterior treball de impressions i barratge. Un cop el gos mossegat l’H.A. jugarà amb la tensió / distensió de l’elàstic per fixar la boca, el conductor sempre estarà al costat de l’elàstic pel qual haurà de cridar al gos, i es tindrà cura especialment de no posar-se en la trajectòria d’aquest, com en qualsevol exercici, es treballarà la simetria a l’hora de donar les cames, és a dir una esquerra i una dreta cada vegada, sempre que una exagerada preferència per part del gos no ens faci treballar l’asimetria de forma expressa. Per a les deixades anar, sempre destensarem l’elàstic, bé el conductor o un ajudant d’aquest, s’ocuparà que l’elastic estigui destensat quan es cridi el gos al peu.
Molt de tant en tant podem fer “fallar” al gos, perquè aquest sigui més persistent en la seva empenta en la distància crítica d’entrada, evidentment això ho farem amb un alumne amb força experiència, i òbviament amb un exemplar que per la seva seguretat i instint, ens mostri que tenim més a guanyar, que a perdre, amb aquest treball, si el gos sortís catapultat cap enrere, donant voltes de campana estem davant d’un MAL ÚS d’aquesta tècnica i realitzant un treball evidentment PERILLÓS.
Per acabar farem un petit decàleg per a la correcta utilització del elàstic:
1 .- L’edat idònia per treballar amb elàstic és a partir dels 6 mesos (poques vegades menys).
2 .- Mai fixarem l’elàstic al collar, sempre ho farem al pitral.
3 .- Sempre emprarem pitral per a treball de protecció.
4 .- Mai treballarem sense referències.
5 .- Sempre informarem al gos del nou treball a realitzar, en aquest cas el conductor mostrarà prèviament al gos l’acció de l’elàstic amb el mossegador.
6 .- Mai tocarem el gos amb el bastó sense assegurar-nos que ha estabilitzat la mossegada.
7 .- Sempre verificarem l’estat de l’elàstic, així com farem una mesura de referència, tenint en compte les diferències d’entrada de cada gos.
8 .- Sempre mantindrem l’elàstic destensat per cridar al gos al peu.
9 .- El H.A. no haurà de mantenir el gos amb el elàstic tensat tot el temps, sinó que haurà de tensar i destensar segons la seva percepció, per fixar la mossegada.
10 .- MAI TREBALLEM ELÀSTIC SI H.A., GOS, I CONDUCTOR NO TENEN EXPERIÈNCIA PRÈVIA EN L’EXERCICI, SENSE SUPERVISIÓ D’UN MONITOR (això ho faig extensiu a qualsevol altra tècnica).
Van fer especial èmfasi en la mentalitat dels H.A. d’entrenament, que sempre han de tractar de construir, de formar, ja que en seminaris impartits per ells en altres països, han observat una certa tendència a treballar excessivament el bastó i l’esquiva, així com innumerables llançats llargs (50 m.) des una mentalitat al seu parer més de concurs, que d’entrenament, deixant de banda la tècnica i la construcció d’exercicis, tots dos conceptes són bàsics per competir posteriorment.
Publicat per serralada 
serralada.wordpress.com 