La família creix: IVAN DE LA SERRALADA

24/01/2014

Quan menys t’ho esperes, sorgeix una oportunitat, d’aquelles que passen poques vegades a la vida, Ivan de la Serralada neix a Madrid d’una cadellada de dos gossos del meu afix, F’Sheldon de la Serralada (Aux de la Vallée de Luvry x Barcelone dite Bercy) amb Elba de la Serralada (Aux de la Vallée de Luvry x Xarma de la Serralada) dels meus bons amics Juan Martín i Mónica Álvarez.

En principi quan Juan em va comentar de creuar a Elba li vaig suggerir a Faust du Bois de Vermont (Aux de la Vallée de Luvry x Circée du Bois de Vermont) encara que tenia les meves reserves amb una consanguinitat tan tancada amb un gos tan fort, dur i difícil de tenir en mà com és l’Aux, finalment Juan em va dir: “perquè no posem a Sheldon que també és Aux” (F’Sheldon el germà de cadellada d’en Flaix) doncs també era una bona opció (aportant així el 6 cops Finalista y guanyador de la Copa 2010 Thor), i així és va fer.

Dos mesos més tard fruit d’aquesta unió naixien quatre cadells, tres femelles  i un mascle: Inka, Issis, Iza i Ivan de la Serralada.

Els cadells van anar creixent i Joan i Mònica dedicaven molt de temps i esforç, en tenir-los nets i ben alimentats , i més tard en la seva socialització , i a partir de les cinc setmanes a fomentar la mossegada .

Va arribar el moment de lliurar-los, Inka venia a Barcelona a entrenar IPO amb Julio Ortiz del GSD XXI , Issis es quedava a Xaloc per treballar Ring de la mà d’Ariadna Lanau , Iza marxava a Mallorca a fer Ring amb Juan A. Torres al Grup de Rudy s, Ivan no tenia amo assignat , encara que hi havia una persona interessada en ell .

Així que Marc i Ariadna (els amos de Issis) me’l van portar a casa un diumenge tarda, el cadell després de recórrer 700 km estava fresc com un enciam, i amb ganes de guerra, el que va quedar patent a la primera de canvi en una batalla campal amb la seva germana.
El cadell em va causar molt bona impressió d’entrada, el que ja és molt per a algú que ha vist el nombre de cadells que jo he vist (més de 30 cadellades donen per a molt).
Però el que que vaig anar veient en dies successius em va dissuadir de presentar-lo a la persona interessada en ell, la veritat és que el cadell era sorprenentment espavilat i intrèpid, amb una gran coordinació per la seva curta edat, semblava no tenir por de res i donava la impressió de ser indestructible, amb gran caràcter, no dubtava un moment en enfrontar-se amb un adult si la situació ho requeria.

Només quedava una última prova de foc més: un entrenament al Club, el gos va entrar en el camp de treball com si hagués estat allà tota la vida, amb la cua en alt i un port desafiant, en sentir el bastó es va activar, vaig passar el sac a prop seu sense deixar-lo atrapar expressament, la qual cosa ell va creure fallar la mossegada que creia una tasca fàcil, no li va fer cap gràcia, i em va sorprendre quan pretenia guanyar per la força intentant desfer-se de la persona que el retenia (l’Emili) la següent passada del drap va ser per a ell una cosa personal i el va atrapar amb una mossegada que semblava l’última que podria donar a la vida.
El cadell va mossegar amb una força i contundència impròpies de les seves escasses set setmanes i al suspendre’l a l’aire encara va fer posat de sacsejar,  així que vaig passar directament a fer-lo mossegar sobre una petita jambière, que el gos va mossegar omplint la boca fins a les orelles.

Havia passat la prova amb nota, s’ha guanyat a pols un lloc a la “Vila del Malinois”, un gos que va venir per estar uns pocs dies es va guanyar el dret a estar en “plantilla”, realment m’ha conquistat, com també va fer amb els integrants de Xaloc.

És un cadell d’excepció, espero que arribi a ser un jove d’excepció, per acabar sent un adult excepcional, gràcies Sheldon i Elba per donar el millor de vosaltres en forma d’un dels millors cadells que he vist, i gràcies Juan i Mónica per donar-me’l a mi, com em va dir Juan en una ocasió:  “cuando te oía hablar del cachorro como lo hacías y cuando decías el mio, el mio, Xavi se lo queda” quanta raó tenies aquí està i aquí estarà per donar-nos a tots, moltes alegries.


La nova generació: FLAIX DE LA SERRALADA

27/02/2012
La vida esportiva d’un gos és relativament curta, és per això que sovint veiem nous gossos amb un mateix esportista, ara li arriba el relleu a Aux de la Vallée de Luvry el seu fill: Flaix de la Serralada, repetició d’encreuament de les cadellades B (Badge-Brice-Bambú), C (Cops-Cim-Cheyenne-Cendra), és una cadellada consanguínia (3-3) sobre un dels millors reproductors de tots els temps: Judex.
Flaix encara molt petit, ja sembla ser un digne successor del seu pare, aquest és un dels casos que una imatge val més que mil paraules, així que aquí us deixo aquest vídeo:

Un nou projecte, un nou enfocament, un nou fitxatge: EOLDIES DU CALVAIRE AUX ACACIAS

21/09/2011

L’afix de la Serralada, es posa de punta en blanc per presentar la seva nova incorporació: Eoldies du Calvaire aux Acacias, després d’un gos tan notable, que ha donat mostres d’una gran reproducció com és Aux de la Vallée de Luvry, o de veure arribar a la categoria de semental al seu fill Badge de la Serralada, l’opció d’incloure un nou exemplar en el nostre pla de cria només podia ser d’una manera, un reproductor d’un gran afix i per a això, només uns pocs afixos tenen cabuda en una decisió com aquesta, i per descomptat la millor elecció és, l’afix més considerat a França en l’actualitat el de Mr Jean Marie Lecerf, el llegendari afix: du Calvaire aux Acacias.

En el primer intent d’adquirir-lo, el seu propietari no estava convençut de desprendre d’ell, i no vaig aconseguir fer-me amb aquest interessant exemplar, mesos més tard i gràcies a la intervenció del meu amic Jean Marc Hego (la seva inestimable col.laboració s’està fent imprescindible) acabem tenint un tracte en ferm. Així que cap a França falta gent, amb el meu company de Club i amic Emili Amat qui seria el nou propietari d’en Eoldies, ens dirigim cap a on es troben els millors gossos de França: el Nord.

Després de 13 hores de viatge, vam rebre una magnífica acollida de Marilyn i Jean Marc a Caudry, una càlida hospitalitat, i una gran cuina, vam poder degustar entre altres coses una exquisida “carbonade”, un plat típic del nord de França.
El dissabte a les 13:00 h. ens dirigim al camp de treball del Cercle Cynophile Tourquennois, a Turcoing. Allà ens rep el Finalista 2011 Jean Claude Dardenne (propietari d’en Bylly du Calvaire aux Acacias) ens mostra el treball de Eoldies, el que té fet, com ho té, les ordres, els codis, bé tot en fi.
Conforme anem veient el gos, visualitzem com el posaríem nosaltres (deformació professional), és un gos jove (23 mesos) té òbviament molts treballs per finalitzar, sens dubte el que més m’agrada, és la seva guarda d’objecte, és un dels exercicis més inacabats que té, però les bases són bones i Eoldies sembla gaudir en aquest exercici, on pot posar en valor la seva naturalesa vigilant.

L’Eoldies és fill del que ha estat força temps semental del afix: Ralf du Calvaire aux Acacias, (Ivan des Deux Pottois 3-3) un gos que ha donat fons i mossegada, aportant potser unes ments bastant belgues no només a la mossegada, per millorar aquest detall es va aportar sang del gran reproductor R’Timo du Calvaire aux Acacias, fill de l’encreuament diverses vegades repetit: JudexMiss, a través de Rita du Calvaire aux Acacias (Cops du Parc des AcaciasMutine du Calvaire aux Acacias) que dóna la mare d’en Eoldies Celia du Calvaire aux Acacias.

Fent d’aquest gos una aportació genètica interessant per gosses que portin IvanItusk des Deux Pottois, Cops du Parc des Acacias, Judex i lògicament els seus fills: Reiser, Ramses, R’TonSenna, Rodin etc.
Sent molt interessant per a les filles del nostre semental Aux de la Vallée de Luvry.

Desitgem al seu propietari Emili Amat molts èxits esportius, així com espero veure la que desitjo sigui una gran descendència d’un gran exemplar.

Pedigree Eoldies du Calvaire aux Acacias:

http://www.working-dog.eu/dogs-details/977137/Eoldies-du-Calvaire-aux-Acacias