La família creix: IVAN DE LA SERRALADA

24/01/2014

Quan menys t’ho esperes, sorgeix una oportunitat, d’aquelles que passen poques vegades a la vida, Ivan de la Serralada neix a Madrid d’una cadellada de dos gossos del meu afix, F’Sheldon de la Serralada (Aux de la Vallée de Luvry x Barcelone dite Bercy) amb Elba de la Serralada (Aux de la Vallée de Luvry x Xarma de la Serralada) dels meus bons amics Juan Martín i Mónica Álvarez.

En principi quan Juan em va comentar de creuar a Elba li vaig suggerir a Faust du Bois de Vermont (Aux de la Vallée de Luvry x Circée du Bois de Vermont) encara que tenia les meves reserves amb una consanguinitat tan tancada amb un gos tan fort, dur i difícil de tenir en mà com és l’Aux, finalment Juan em va dir: “perquè no posem a Sheldon que també és Aux” (F’Sheldon el germà de cadellada d’en Flaix) doncs també era una bona opció (aportant així el 6 cops Finalista y guanyador de la Copa 2010 Thor), i així és va fer.

Dos mesos més tard fruit d’aquesta unió naixien quatre cadells, tres femelles  i un mascle: Inka, Issis, Iza i Ivan de la Serralada.

Els cadells van anar creixent i Joan i Mònica dedicaven molt de temps i esforç, en tenir-los nets i ben alimentats , i més tard en la seva socialització , i a partir de les cinc setmanes a fomentar la mossegada .

Va arribar el moment de lliurar-los, Inka venia a Barcelona a entrenar IPO amb Julio Ortiz del GSD XXI , Issis es quedava a Xaloc per treballar Ring de la mà d’Ariadna Lanau , Iza marxava a Mallorca a fer Ring amb Juan A. Torres al Grup de Rudy s, Ivan no tenia amo assignat , encara que hi havia una persona interessada en ell .

Així que Marc i Ariadna (els amos de Issis) me’l van portar a casa un diumenge tarda, el cadell després de recórrer 700 km estava fresc com un enciam, i amb ganes de guerra, el que va quedar patent a la primera de canvi en una batalla campal amb la seva germana.
El cadell em va causar molt bona impressió d’entrada, el que ja és molt per a algú que ha vist el nombre de cadells que jo he vist (més de 30 cadellades donen per a molt).
Però el que que vaig anar veient en dies successius em va dissuadir de presentar-lo a la persona interessada en ell, la veritat és que el cadell era sorprenentment espavilat i intrèpid, amb una gran coordinació per la seva curta edat, semblava no tenir por de res i donava la impressió de ser indestructible, amb gran caràcter, no dubtava un moment en enfrontar-se amb un adult si la situació ho requeria.

Només quedava una última prova de foc més: un entrenament al Club, el gos va entrar en el camp de treball com si hagués estat allà tota la vida, amb la cua en alt i un port desafiant, en sentir el bastó es va activar, vaig passar el sac a prop seu sense deixar-lo atrapar expressament, la qual cosa ell va creure fallar la mossegada que creia una tasca fàcil, no li va fer cap gràcia, i em va sorprendre quan pretenia guanyar per la força intentant desfer-se de la persona que el retenia (l’Emili) la següent passada del drap va ser per a ell una cosa personal i el va atrapar amb una mossegada que semblava l’última que podria donar a la vida.
El cadell va mossegar amb una força i contundència impròpies de les seves escasses set setmanes i al suspendre’l a l’aire encara va fer posat de sacsejar,  així que vaig passar directament a fer-lo mossegar sobre una petita jambière, que el gos va mossegar omplint la boca fins a les orelles.

Havia passat la prova amb nota, s’ha guanyat a pols un lloc a la “Vila del Malinois”, un gos que va venir per estar uns pocs dies es va guanyar el dret a estar en “plantilla”, realment m’ha conquistat, com també va fer amb els integrants de Xaloc.

És un cadell d’excepció, espero que arribi a ser un jove d’excepció, per acabar sent un adult excepcional, gràcies Sheldon i Elba per donar el millor de vosaltres en forma d’un dels millors cadells que he vist, i gràcies Juan i Mónica per donar-me’l a mi, com em va dir Juan en una ocasió:  “cuando te oía hablar del cachorro como lo hacías y cuando decías el mio, el mio, Xavi se lo queda” quanta raó tenies aquí està i aquí estarà per donar-nos a tots, moltes alegries.


Felicitats THOR

22/06/2010

Els passats 19 i 20 de juny es va celebrar a Mauguio la Final del Campionat de França de Ring, els 26 millors tàndems del país competien per aconseguir l’anhelat podi, objectiu de tot “ringueur”, però aquest any tots els integrants del G.T. Ring Xaloc el recordarem com quelcom especial,  l’any d’en Jean Marc, l’any d’en THOR.
El nostre amic Jean Marc Hego posa colofó a la carrera d’en Thor, fill del seu anterior Finalista Primo du Calvaire aux Acacias, i avi del seu relleu: Brice de Nice de la Serralada

Com deia és especial per a nosaltres, perquè tant en Thor com en Jean Marc ja són dels nostres.
Hem entrenat amb ells i el seu equip, tant en el nostre club, com a França, ens hem rigut junts, menjat, begut, ens hem emocionat a finals anteriors (és la cinquena final per Thor i la setena d’en Jean Marc), hem lluït la seva samarreta com orgullosos “suporters”, i per fi hem vist la recompensa de tanta feina: Guanyadors de la Copa de França de Ring 2010 i tercers del Campionat.
Si, el pare de les dues gosses del nostre Club Bercy i Uma, l’avi de Badge, Canya, Cendra i Craken, aquest any han pujat al més alt del podi.
Felicitats Jean Marc, Felicitats Thor, des del nostre club us saludem com a grans Campions tant en el Ring com en el nostre cor, gràcies per l’espectacle, gràcies pels consells, per ajudar-nos a millorar i gràcies per tants bons gossos
Chapeau com dieu vosaltres i Força Jean Marc i Thor com diem aquí