Un nou projecte, un nou enfocament, un nou fitxatge: EOLDIES DU CALVAIRE AUX ACACIAS

L’afix de la Serralada, es posa de punta en blanc per presentar la seva nova incorporació: Eoldies du Calvaire aux Acacias, després d’un gos tan notable, que ha donat mostres d’una gran reproducció com és Aux de la Vallée de Luvry, o de veure arribar a la categoria de semental al seu fill Badge de la Serralada, l’opció d’incloure un nou exemplar en el nostre pla de cria només podia ser d’una manera, un reproductor d’un gran afix i per a això, només uns pocs afixos tenen cabuda en una decisió com aquesta, i per descomptat la millor elecció és, l’afix més considerat a França en l’actualitat el de Mr Jean Marie Lecerf, el llegendari afix: du Calvaire aux Acacias.

En el primer intent d’adquirir-lo, el seu propietari no estava convençut de desprendre d’ell, i no vaig aconseguir fer-me amb aquest interessant exemplar, mesos més tard i gràcies a la intervenció del meu amic Jean Marc Hego (la seva inestimable col.laboració s’està fent imprescindible) acabem tenint un tracte en ferm. Així que cap a França falta gent, amb el meu company de Club i amic Emili Amat qui seria el nou propietari d’en Eoldies, ens dirigim cap a on es troben els millors gossos de França: el Nord.

Després de 13 hores de viatge, vam rebre una magnífica acollida de Marilyn i Jean Marc a Caudry, una càlida hospitalitat, i una gran cuina, vam poder degustar entre altres coses una exquisida “carbonade”, un plat típic del nord de França.
El dissabte a les 13:00 h. ens dirigim al camp de treball del Cercle Cynophile Tourquennois, a Turcoing. Allà ens rep el Finalista 2011 Jean Claude Dardenne (propietari d’en Bylly du Calvaire aux Acacias) ens mostra el treball de Eoldies, el que té fet, com ho té, les ordres, els codis, bé tot en fi.
Conforme anem veient el gos, visualitzem com el posaríem nosaltres (deformació professional), és un gos jove (23 mesos) té òbviament molts treballs per finalitzar, sens dubte el que més m’agrada, és la seva guarda d’objecte, és un dels exercicis més inacabats que té, però les bases són bones i Eoldies sembla gaudir en aquest exercici, on pot posar en valor la seva naturalesa vigilant.

L’Eoldies és fill del que ha estat força temps semental del afix: Ralf du Calvaire aux Acacias, (Ivan des Deux Pottois 3-3) un gos que ha donat fons i mossegada, aportant potser unes ments bastant belgues no només a la mossegada, per millorar aquest detall es va aportar sang del gran reproductor R’Timo du Calvaire aux Acacias, fill de l’encreuament diverses vegades repetit: Judex – Miss, a través de Rita du Calvaire aux Acacias (Cops du Parc des Acacias – Mutine du Calvaire aux Acacias) que dóna la mare d’en Eoldies Celia du Calvaire aux Acacias.

Fent d’aquest gos una aportació genètica interessant per gosses que portin Ivan–Itusk des Deux Pottois, Cops du Parc des Acacias, Judex i lògicament els seus fills: Reiser, Ramses, R’TonSenna, Rodin etc.
Sent molt interessant per a les filles del nostre semental Aux de la Vallée de Luvry.

Desitgem al seu propietari Emili Amat molts èxits esportius, així com espero veure la que desitjo sigui una gran descendència d’un gran exemplar.

Pedigree Eoldies du Calvaire aux Acacias:

http://www.working-dog.eu/dogs-details/977137/Eoldies-du-Calvaire-aux-Acacias

Catalunya, França, Bèlgica…

El dia 9 d’agost, Sonia Beamonte, Roser Feliu i jo mateix, vam sortir direcció Grande-Synthe, el nostre objectiu: el Campió del Nord 2008 i Finalista 2009 Tayzone du Calvaire aux Acacias.
Després de gairebé quinze hores de viatge vam arribar al nostre destí, en Dominique Behaeghel i el seu equip ens esperaven a les magnífiques instal.lacions del seu club, compostes per dos camps de Ring, un immens camp de Mondio i un altre més d’Agility.

Un cop fet el que havíem anat a fer, ens vam dedicar a fer allò que més ens agrada: entrenar, tot un plaer fer-ho amb un equip del nivell del que té el Finalista Dominique Behaeghel, incloent el seu fill, un petit gran H.A. de 14 anys, que si tot va segons el planejat traurà la seva selecció d’aquí a dos anys (el reglament permet fer-ho amb 18 anys, o 16 amb permís patern).

la Roser amb la Cendra de la Serralada i jo amb Aux de la Vallee de Luvry vam poder aprofitar per fer canvi de camp i de H.A., Sonia amb la gossa que treballa en zel (Barcelone dite Bercy) no va poder entrenar i ens va fer les fotos que il lustren el post.

La Cendra tot i no haver entrenat molt darrerament va deixar en bon lloc al pavelló del nostre club.
L’Aux després de tot l’estiu sense entrenar, va fer una de les seves típiques “Auxades” i després es va mostrar dins de la correcció, fins i tot al Nord de França va acusar la calor.

L’endemà, després de passejar els gossos d’hora, vam anar a visitar Bèlgica i a comprar la seva famosa xocolata.
Següent parada: visitar al nostre amic el multifinalista i vencedor de la darrera Copa de França de Ring Jean Marc Hego i entrenar al seu Club el St. Aubert, allà vam entrenar amb Zen i l’Aux que ja en el seu segon entrenament en terres gales van estar molt millor.
Després em va tocar el torn de posar-me el “traje”, per passar el relleu del multifinalista Thor, en Brice de Nice de la Serralada, com criador va ser un orgull poder passar-lo, entrades ràpides amb bons impactes, pràcticament com el seu pare, bones boques, unes deixades anar increïble i una magnífica guarda d’objecte, si no passa res donarà que parlar.