Avui la meva gossa Bercy ens ha deixat, Berza, Bercipolis, Bercy, la meva bona Bercy, geni i figura fins a la fi, un GOSSA en majúscules que se’ns ha marxat massa aviat, el càncer que vas vèncer fa any i mig ha tornat per endur-se’t, però no l’hi has posat fàcil, no m’has deixat veure que te n’anaves fins que ha estat massa tard, només has estat més afectuosa del que és habitual, sempre tant forta, sempre tan tu.
Mai podre agrair prou a Jean Marc i Marilyn el haver-te portat a la meva vida, així puc dir amb orgull que has estat la meva companya de viatge, t’en vas a reunir-te amb altres dels meus companys: en Rai, la Dula, la Cendra, en Jackson, la Rhina, la Ambra, no estaràs sola, i ara tindràs interminables camps d’herba on córrer i sol per tombar-te a prendre’l com t’agradava fer als matins.
Adéu Bercy i moltes gràcies per estar al meu costat
Quan menys t’ho esperes, sorgeix una oportunitat, d’aquelles que passen poques vegades a la vida, Ivan de la Serralada neix a Madrid d’una cadellada de dos gossos del meu afix, F’Sheldon de la Serralada (Aux de la Vallée de Luvry x Barcelone dite Bercy) amb Elba de la Serralada (Aux de la Vallée de Luvry x Xarma de la Serralada) dels meus bons amics Juan Martín i Mónica Álvarez.
En principi quan Juan em va comentar de creuar a Elba li vaig suggerir a Faust du Bois de Vermont (Aux de la Vallée de Luvry x Circée du Bois de Vermont) encara que tenia les meves reserves amb una consanguinitat tan tancada amb un gos tan fort, dur i difícil de tenir en mà com és l’Aux, finalment Juan em va dir: “perquè no posem a Sheldon que també és Aux” (F’Sheldon el germà de cadellada d’en Flaix) doncs també era una bona opció (aportant així el 6 cops Finalista y guanyador de la Copa 2010 Thor), i així és va fer.
Dos mesos més tard fruit d’aquesta unió naixien quatre cadells, tres femelles i un mascle: Inka, Issis, Iza i Ivan de la Serralada.
Els cadells van anar creixent i Joan i Mònica dedicaven molt de temps i esforç, en tenir-los nets i ben alimentats , i més tard en la seva socialització , i a partir de les cinc setmanes a fomentar la mossegada .
Va arribar el moment de lliurar-los, Inka venia a Barcelona a entrenar IPO amb Julio Ortiz del GSD XXI , Issis es quedava a Xaloc per treballar Ring de la mà d’Ariadna Lanau , Iza marxava a Mallorca a fer Ring amb Juan A. Torres al Grup de Rudy s, Ivan no tenia amo assignat , encara que hi havia una persona interessada en ell .
Així que Marc i Ariadna (els amos de Issis) me’l van portar a casa un diumenge tarda, el cadell després de recórrer 700 km estava fresc com un enciam, i amb ganes de guerra, el que va quedar patent a la primera de canvi en una batalla campal amb la seva germana.
El cadell em va causar molt bona impressió d’entrada, el que ja és molt per a algú que ha vist el nombre de cadells que jo he vist (més de 30 cadellades donen per a molt).
Però el que que vaig anar veient en dies successius em va dissuadir de presentar-lo a la persona interessada en ell, la veritat és que el cadell era sorprenentment espavilat i intrèpid, amb una gran coordinació per la seva curta edat, semblava no tenir por de res i donava la impressió de ser indestructible, amb gran caràcter, no dubtava un moment en enfrontar-se amb un adult si la situació ho requeria.
Només quedava una última prova de foc més: un entrenament al Club, el gos va entrar en el camp de treball com si hagués estat allà tota la vida, amb la cua en alt i un port desafiant, en sentir el bastó es va activar, vaig passar el sac a prop seu sense deixar-lo atrapar expressament, la qual cosa ell va creure fallar la mossegada que creia una tasca fàcil, no li va fer cap gràcia, i em va sorprendre quan pretenia guanyar per la força intentant desfer-se de la persona que el retenia (l’Emili) la següent passada del drap va ser per a ell una cosa personal i el va atrapar amb una mossegada que semblava l’última que podria donar a la vida.
El cadell va mossegar amb una força i contundència impròpies de les seves escasses set setmanes i al suspendre’l a l’aire encara va fer posat de sacsejar, així que vaig passar directament a fer-lo mossegar sobre una petita jambière, que el gos va mossegar omplint la boca fins a les orelles.
Havia passat la prova amb nota, s’ha guanyat a pols un lloc a la “Vila del Malinois”, un gos que va venir per estar uns pocs dies es va guanyar el dret a estar en “plantilla”, realment m’ha conquistat, com també va fer amb els integrants de Xaloc.
És un cadell d’excepció, espero que arribi a ser un jove d’excepció, per acabar sent un adult excepcional, gràcies Sheldon i Elba per donar el millor de vosaltres en forma d’un dels millors cadells que he vist, i gràcies Juan i Mónica per donar-me’l a mi, com em va dir Juan en una ocasió: “cuando te oía hablar del cachorro como lo hacías y cuando decías el mio, el mio, Xavi se lo queda” quanta raó tenies aquí està i aquí estarà per donar-nos a tots, moltes alegries.
La vida esportiva d’un gos és relativament curta, és per això que sovint veiem nous gossos amb un mateix esportista, ara li arriba el relleu a Aux de la Vallée de Luvry el seu fill: Flaix de la Serralada, repetició d’encreuament de les cadellades B (Badge-Brice-Bambú), C (Cops-Cim-Cheyenne-Cendra), és una cadellada consanguínia (3-3) sobre un dels millors reproductors de tots els temps: Judex. Flaix encara molt petit, ja sembla ser un digne successor del seu pare, aquest és un dels casos que una imatge val més que mil paraules, així que aquí us deixo aquest vídeo:
L’afix de la Serralada, es posa de punta en blanc per presentar la seva nova incorporació: Eoldies du Calvaire aux Acacias, després d’un gos tan notable, que ha donat mostres d’una gran reproducció com és Aux de la Vallée de Luvry, o de veure arribar a la categoria de semental al seu fill Badge de la Serralada, l’opció d’incloure un nou exemplar en el nostre pla de cria només podia ser d’una manera, un reproductor d’un gran afix i per a això, només uns pocs afixos tenen cabuda en una decisió com aquesta, i per descomptat la millor elecció és, l’afix més considerat a França en l’actualitat el de Mr Jean Marie Lecerf, el llegendari afix: du Calvaire aux Acacias.
En el primer intent d’adquirir-lo, el seu propietari no estava convençut de desprendre d’ell, i no vaig aconseguir fer-me amb aquest interessant exemplar, mesos més tard i gràcies a la intervenció del meu amic Jean Marc Hego (la seva inestimable col.laboració s’està fent imprescindible) acabem tenint un tracte en ferm. Així que cap a França falta gent, amb el meu company de Club i amic Emili Amat qui seria el nou propietari d’en Eoldies, ens dirigim cap a on es troben els millors gossos de França: el Nord.
Després de 13 hores de viatge, vam rebre una magnífica acollida de Marilyn i Jean Marc a Caudry, una càlida hospitalitat, i una gran cuina, vam poder degustar entre altres coses una exquisida “carbonade”, un plat típic del nord de França.
El dissabte a les 13:00 h. ens dirigim al camp de treball del Cercle Cynophile Tourquennois, a Turcoing. Allà ens rep el Finalista 2011 Jean Claude Dardenne (propietari d’en Bylly du Calvaire aux Acacias) ens mostra el treball de Eoldies, el que té fet, com ho té, les ordres, els codis, bé tot en fi.
Conforme anem veient el gos, visualitzem com el posaríem nosaltres (deformació professional), és un gos jove (23 mesos) té òbviament molts treballs per finalitzar, sens dubte el que més m’agrada, és la seva guarda d’objecte, és un dels exercicis més inacabats que té, però les bases són bones i Eoldies sembla gaudir en aquest exercici, on pot posar en valor la seva naturalesa vigilant.
L’Eoldies és fill del que ha estat força temps semental del afix: Ralf du Calvaire aux Acacias, (Ivan des Deux Pottois 3-3) un gos que ha donat fons i mossegada, aportant potser unes ments bastant belgues no només a la mossegada, per millorar aquest detall es va aportar sang del gran reproductor R’Timo du Calvaire aux Acacias, fill de l’encreuament diverses vegades repetit: Judex – Miss, a través de Rita du Calvaire aux Acacias (Cops du Parc des Acacias – Mutine du Calvaire aux Acacias) que dóna la mare d’en Eoldies Celia du Calvaire aux Acacias.
Fent d’aquest gos una aportació genètica interessant per gosses que portin Ivan–Itusk des Deux Pottois, Cops du Parc des Acacias, Judex i lògicament els seus fills: Reiser, Ramses, R’TonSenna, Rodin etc.
Sent molt interessant per a les filles del nostre semental Aux de la Vallée de Luvry.
Desitgem al seu propietari Emili Amat molts èxits esportius, així com espero veure la que desitjo sigui una gran descendència d’un gran exemplar.
La Federación Española de Ring té el plaer de comunicar que els propers dies 29 i 30 d’abril tindrà lloc a Barcelona la primera Selecció d’Homes Assistents de Ring que es celebra al nostre país. El jutge responsable d’aquesta selecció serà M. André Agremont (SCC – France).
Candidats Selecció H.A.
David Cabrerizo – Tarragona – G.T. Ring Xaloc
Dani Torres – Barcelona – G.T. Ring Xaloc
Juan Torrero – Madrid – Ring UCAS Madrid
Julián Quesada – Ciudad Real – G.T. Ilurco
Els dies 30 d’abril i 1 de Maig es celebrarà un Concurs de Ring: Brevet, 1, 2 i 3. El judici de l’esdeveniment també anirà a càrrec també de M. André Agremont (SCC – France) i els HA que oficiaran el concurs seran:
Oriol Bosch (nivell 1 – GT Ring Xaloc – Montesquieu Club Canin)
Rubén Berrueta (nivell 3 – Club Cynophile Bayonnais – C.C.Oiartzun)
L’organització de l’esdeveniment anirà a càrrec del G.T. Ring Xaloc i la F.E.R.
Les inscripcions s’han de fer a través del G.T Ring Xaloc, Tel 670 900 188
En les àmplies instal.lacions que el Grup de Treball “d’en Llorc” té a Palau Solità i Plegamans, cedides amablement pel seu president Toni Rodríguez, es va celebrar la sisena edició del nostre Stage.
Aquesta vegada els ponents encarregats de posar-nos al dia van ser els multifinalistas Marc Villain i Régis Pilarski, assistits al costume pel fill de Marc, Axel Villain, que malgrat la seva joventut (15 anys) ja és un magnífic H.A. d’entrenament.
Marc i Régis varen compartir amb nosaltres la seva metodologia d’entrenament, sense cap tipus de reserva, explicant i mostrant el que ells feien, i com ho feien, des de la iniciació del cadell, fins polir una guarda d’objecte, demostrant tant el seu ofici com el seu savoir faire.
En aquests intensos dos dies, es van dedicar amb entusiasme a presentar el seu sistema de treball, sense donar lliçons, ni menysprear altres treballs, dient simplement que aquesta era la seva forma de treballar i intentant mostrar l’eficàcia del seu enfocament, 9 finals per a Marc (11 si comptem que 2 anys es va classificar amb 2 gossos) i 7 per Régis són aval més que suficient.
Van fer especial èmfasi en la mentalitat dels H.A. d’entrenament, que sempre han de tractar de construir, de formar, ja que en seminaris impartits per ells en altres països, han observat una certa tendència a treballar excessivament el bastó i l’esquiva, així com innumerables llançats llargs (50 m.) des una mentalitat al seu parer més de concurs, que d’entrenament, deixant de banda la tècnica i la construcció d’exercicis, tots dos conceptes són bàsics per competir posteriorment.
Ambdós ponents van quedar gratament sorpresos, tant per la qualitat natural dels gossos, com del nivell de formació tant dels gossos com dels H.A. del Club amfitrió.
Van acudir un total de 20 assistents, de les comunitats de: Catalunya, Madrid, i Castella la Manxa.
16 gossos, i 7 H.A. , Sens dubte un cap de setmana molt intens.
He d’expressar el meu agraïment als ponents Marc Villain i Régis Pilarski, la seva prestació en aquest seminari va ser un exemple d’entrega, al Grup de Treball d’en Llorc en Ple, tant per la cessió desinteressada de les seves instal.lacions, com per l’acurat servei de bar, agrair també que vinguessin els 20 assistents:
Antonia Llobera (Barcelona) ACE Xaloc Dani Muñoz (Tarragona) King Can Dani Torres (Barcelona) ACE Xaloc David Cabrerizo (Tarragona) ACE Xaloc Eduard Guerrero (Lleida) King Can Emili Amat (Barcelona) ACE Xaloc Erika Sebastian (Tarragona) King Can Eva Zazo (Barcelona) Juan Martín (Madrid) Ring UCA Madrid Josep Mumbru (Barcelona) ACE Xaloc Juan Torrero (Madrid) Ring UCA Madrid Javier Moral (Madrid) Club Ring Educan Jordi Such (Barcelona) Jorge Martín (Barcelona) ACE Xaloc Julián Quesada (Ciudad Real) Los Belgas de Diana Oriol Bosch (Barcelona) ACE Xaloc Roser Feliu (Girona) ACE Xaloc Sonia Solé (Barcelona) Susi Enrich (Tarragona) ACE Xaloc Xavier Marsinyach (Barcelona) ACE Xaloc
Finalment gràcies al nostre espònsor Marco Subirana – MASTERY
Us esperem l’any vinent a la VII edició del Stage Ring Xaloc.
El dissabte 30 i diumenge 31 d’octubre el A.C.E. Xaloc organitzarà a Palau de Plegamans (Barcelona), l’edició 2010 del seminari/curs/ stage que ve organitzant cada any, així que aquest serà el
VI Stage Ring Xaloc, els convidats estan com sempre, en la línia de qualitat que cada any hem intentat oferir, per a aquesta edició comptarem amb dos ponents:
MARC VILLAIN
Finalista Ring 9 vegades: 2001-02-03-04-05-07-08-09 i 2010
amb 4 gossos: Niepce des Loups Mutins, Moloch, Virus du Musher i Us’Ton du Calvaire aux Acacias
diverses vegades Champion du Nord
actual responsable de H.A. de França
REGIS PILARSKY
Finalista Ring 7 vegades: 1995-96-97-98-99-01 i 2002
amb 2 gossos: Haggler des Loups Mutins i Nother des Loups Mutins
diverses vegades Champion du Nord
Les places són limitades.
El preu del Stage és de 100 € per a persones que assistiran amb gos, o realitzar pràctiques d’H.A., també hi haurà places per a oients a 50 €, sense dret a participació, exclusivament d’oient.
per realitzar la inscripció indicar en l’ingrés el tipus de plaça: participant o oient, més nom i cognoms de la persona que s’inscriu, el compte és:
entitat: Caixa Sabadell – titular: A.C.E. Xaloc – número de compte: 2059 0524 17 0000154298
Com cada any, l’últim diumenge d’agost s’ha celebrat el Concurs de gossos d’Atura de Castellar de n’Hug.
Varen participar binomis vinguts des del País Basc, França i òbviament Catalunya.
.
Borders Collies, Euskal Txakurra, Gos d’Atura i fins i tot un Bulldog Francès participaren en aquesta edició del Concurs, un dels més importants a l’actualitat.
És una passada veure als pastors guiant seus gossos per entrar les ovelles en un cercle, fent-les passar per un estret pas entre tanques, o posant-les en un tancat, per posteriorment tornar-les a treure.
Encara que dista bastant de la veritable conducció de ramats (no deixa de ser un Concurs) és bonic de veure el treball d’aquests gossos en un dels oficis més antics en els que col.labora amb l’home.
Disposen d’un temps de cinc minuts per a cada prova, posar-les en el cercle, i fer passar les ovelles per la porta sortejada, en rondes eliminatòries.
Només els finalistes fan passar les ovelles a l’interior de la tanca, per a posteriorment i com a última prova tornar a treure.
Els pastors no poden utilitzar paraules malsonants (sota sanció) i els gossos no poden mossegar el ramat que condueixen.
Castellar és un poble preciós, que amb l’excusa del concurs i de la seva gastronomia sempre val la pena visitar.
Cendra i jo, amb el monument al Gos d’Atura al fons.
El dia 9 d’agost, Sonia Beamonte, Roser Feliu i jo mateix, vam sortir direcció Grande-Synthe, el nostre objectiu: el Campió del Nord 2008 i Finalista 2009 Tayzone du Calvaire aux Acacias.
Després de gairebé quinze hores de viatge vam arribar al nostre destí, en Dominique Behaeghel i el seu equip ens esperaven a les magnífiques instal.lacions del seu club, compostes per dos camps de Ring, un immens camp de Mondio i un altre més d’Agility.
Un cop fet el que havíem anat a fer, ens vam dedicar a fer allò que més ens agrada: entrenar, tot un plaer fer-ho amb un equip del nivell del que té el Finalista Dominique Behaeghel, incloent el seu fill, un petit gran H.A. de 14 anys, que si tot va segons el planejat traurà la seva selecció d’aquí a dos anys (el reglament permet fer-ho amb 18 anys, o 16 amb permís patern).
la Roser amb la Cendra de la Serralada i jo amb Aux de la Vallee de Luvry vam poder aprofitar per fer canvi de camp i de H.A., Sonia amb la gossa que treballa en zel (Barcelone dite Bercy) no va poder entrenar i ens va fer les fotos que il lustren el post.
La Cendra tot i no haver entrenat molt darrerament va deixar en bon lloc al pavelló del nostre club.
L’Aux després de tot l’estiu sense entrenar, va fer una de les seves típiques “Auxades” i després es va mostrar dins de la correcció, fins i tot al Nord de França va acusar la calor.
L’endemà, després de passejar els gossos d’hora, vam anar a visitar Bèlgica i a comprar la seva famosa xocolata. Següent parada: visitar al nostre amic el multifinalista i vencedor de la darrera Copa de França de Ring Jean Marc Hego i entrenar al seu Club el St. Aubert, allà vam entrenar amb Zen i l’Aux que ja en el seu segon entrenament en terres gales van estar molt millor.
Després em va tocar el torn de posar-me el “traje”, per passar el relleu del multifinalista Thor, en Brice de Nice de la Serralada, com criador va ser un orgull poder passar-lo, entrades ràpides amb bons impactes, pràcticament com el seu pare, bones boques, unes deixades anar increïble i una magnífica guarda d’objecte, si no passa res donarà que parlar.
Publicat per serralada 
Com cada any, l’últim diumenge d’agost s’ha celebrat el Concurs de gossos d’Atura de Castellar de n’Hug.
Encara que dista bastant de la veritable conducció de ramats (no deixa de ser un Concurs) és bonic de veure el treball d’aquests gossos en un dels oficis més antics en els que col.labora amb l’home.
serralada.wordpress.com 